Les cares dels jugadors de l'Espanyol ahir a la zona mixta del Camp d'Sports del Sardinero ho deien tot. Més inclús que les paraules. Tant en les declaracions oficials davant dels mitjans com en els anomenats off the record, tots els futbolistes de la plantilla blanc-i-blava transmetien una satisfacció que anava molt més enllà de l'alegria d'haver guanyat un partit. El valor dels tres punts eren diminuts en comparació a la forma amb que s'havien assolit. Aquest era el sentit general dels protagonistes. “Què bé hem jugat, no?” Era la frase amb la que els jugadors qüestionaven a la premsa barcelonina desplaçada a Santander tot buscant la complicitat i la confirmació que els refermés les immillorables sensacions.

Les dades de possessió que atorguen a l'Espanyol gairebé un 65% del domini de la pilota enfront el Racing reforcen i il·lustren el bon partit dels periquitos, probablement el millor de la temporada pel que fa al tracte de la pilota i la continuïtat del seu domini. Tant en acabar el partit, com l'endemà, pels carrers de Santander els comentaris dels cantàbrics reforçaven la idea que l'Espanyol va pel bon camí. “Ells, amb quatre nens del planter, han vingut aquí i ens han ballat. No tenen res i semblaven un equip de Champions”, deia un ahir un aficionat del Racing en la barra d'una cafeteria comentant el partit amb un amic que era més crític amb el Racing. “El problema és que aquí qualsevol equip que ve sembla de Champions. Aquest Cúper millor que se'n vagi del bracet amb Pernía perquè ens anem de cap a segona”, sentenciava amb un to crispat.

La realitat però, és que l'Espanyol havia deixat una molt bona impressió tant als aficionats rivals com a qualsevol que va veure el partit. Cert és que el Racing va poder avançar-se amb un parell de xuts de Diop que van topar-se amb el travesser i amb Cristian Álvarez; però la sensació d'equip, de saber com jugar, tocar, marejar al rival, la va crear l'Espanyol.

Així ho reflectien ahir els mitjans tant de Santander com de Barcelona. En la crònica de El Diario Montañés podem llegir una frase que il·lustra a la perfecció el que va ser el partit. “Amb les dades a la mà l'Espanyol mantenia una aclaparadora possessió de pilota i Verdú i Sergio García exhibien més qualitat que totes les samarretes verd-i-blanques juntes.”