Coutinho necessita activar els sentits, entrar en un ecosistema futbolístic que l'ajudi a retrobar-se. Veure'l tocar la pilota, encarar o canviar de ritme evidencia ja un talent innat, un privilegi per a l'Espanyol, que acull un futbolista de classe selecta, però alhora un noi de només 19 anys que ha saltat diverses etapes de la seva formació i que ha anat a parar a un entorn sovint incòmode, fins i tot despietat, en què als futbolistes de bon gust com Coutinho a vegades els costa trobar un lloc. Que li donin si no a Sebastian Giovinco, la joia de la corona del planter de la Juve, un mitja punta de classe depuradíssima que s'ha de conformar a jugar al Parma i fer-ho desplaçat de la seva posició natural. Coutinho no ha tingut sort amb el lloc ni amb el moment. L'era post-Mourinho està sent feixuga a Milà i el brasiler mai ha tingut la continuïtat que sí que li va donar Rafa Benítez en les poques setmanes que va estar a San Siro. Caigut a la banda esquerra, Philippe va ser un dels pocs somriures que va deixar l'estada del madrileny en la Serie A. Però alguna lesió i la convulsa situació del club van apagar el foc del talentós carioca. Ni Leonardo, ni Giampiero Gasperini ni ara Claudio Ranieri hi han tingut fe. A més, l'arribada de Ricky Álvarez, més rodat a Sud-amèrica i qui està posant la quota de futbol al conjunt llombard, ha acabat d'aturar la progressió de Coutinho.

El talent de Coutinho està en punt mort, cal recuperar la confiança i trobar-se amb l'Espanyol pot ser la millor cura. L'estil que ha implantat Pochettino casa amb la seva naturalesa. En l'equip té jugadors que parlen el mateix llenguatge que ell i que poden ajudar-lo a reactivar els seus sentits. Els ingredients futbolístics hi són, falta que l'entorn acompanyi i que l'adaptació sigui immediata. És una llàstima que el vincle no sigui a llarg termini, però l'Inter sap el futbolista que té entre mans.