Sergio Sánchez es va mostrar eufòric després de sotmetre's a una operació de cor a Hamburg que li podria tornar a obrir les portes del futbol. «Vam arribar a l'hospital i des del principi em van dir que les expectatives eren molt bones, em van tranquil·litzar molt, que no tingués cap por», recorda el mataroní, que es va endur una grata sorpresa només despertar: «Recordo veure la meva família i el metge. Vaig preguntar si tot havia anat com s'esperava i em van dir que no, que havia sortit millor. Va esclatar un cúmul d'alegries i plors en veure que l'operació tenia la seva recompensa.»

Malgrat que encara li queda un recorregut molt llarg, a Sergio se li van confirmar els millors presagis, aquells pels quals va decidir arriscar-se a passar per la sala d'operacions. «Podré viure sense problemes, està confirmat que tot ha anat perfecte. Els primers pronòstics indiquen que podré tornar a jugar, però és un procés llarg», reflexiona el català, que és conscient que ara li toca a ell lluitar per tornar a trepitjar un terreny de joc: «Ara ve el més difícil; treballar i enfortir-se, seguir els passos dels metges i tenir paciència. Jo vaig amb aquesta esperança i espero que tot aquest esforç es vegi recompensar en un terreny de joc.»

El jugador criat en el planter de l'Espanyol no es va voler oblidar de la seva família ni tampoc dels seus companys del Sevilla. «Aquest triomf no és només meu, sinó de tots, del club, de Monchi, de Del Nido i de tots els meus companys. Dono les gràcies a tots», va concloure el mataroní, que ja ha encetat la seva lluita personal per tornar a jugar