21 d'octubre del 1987. El Madrid juga a Mestalla la segona eliminatòria de la copa d'Europa contra el Porto com a conseqüència de la clausura del Santiago Bernabéu pel llançament d'objectes. El club blanc va triar València com a seu amiga, un estatus que es perllongava des de feia dècades, fins que l'any 1996 el Madrid va torpedinar les bones relacions entre les dues entitats després d'abonar la clàusula de rescissió per aconseguir els serveis de Pedja Mijatovic. Un abans i un després, com el que espera aquesta nit l'afició valencianista després de veure com el seu odiat rival passava per sobre del seu equip en les últimes temporades, com en l'últim precedent: un dolorós 3-6.

Mestalla sempre ha estat un camp complicat per als blancs, no en va, després del Barça, és l'equip que, com local, ostenta el millor balanç de la història en la lliga contra el Madrid, amb onze victòries més que derrotes. Però en els últims anys el Madrid sembla haver-li pres la mida després de tres triomfs en quatre partits, dos dels quals amb golejades d'escàndol. Primer, derrota per la mínima, després de l'1-5 de la campanya 2007/08, que va coure, i molt. Un any més tard el València es va refer amb un 3-0, però després van seguir dues derrotes: 2-3 i un 3-6 d'escàndol en el qual l'equip de Mourinho va fer els cinc primers gols.

Tot València s'ha mobilitzat a la recerca de revenja, perquè el passat, el més llunyà i el recent, s'uneixen en un còctel explosiu per rebre el Madrid. Mestalla es desbordarà en el seu primer ple de la temporada sense oblidar que una victòria, a més, podria situar-los a un sol punt del Madrid.