real madrid4

athletic1

Després de la derrota contra el Barça i el posterior enfrontament entre Mourinho i els jugadors espanyols en l'entrenament de divendres passat –el primer després del clàssic–, s'esperava amb expectació l'alineació del portuguès contra l'Athletic. Amb Pepe fora de la convocatòria finalment, el tècnic blanc va decidir posar damunt la gespa un onze que no tenia res a veure amb el plantejament tan conservador que va oferir en el clàssic. Kaká, Mesut Özil i fins i tot Esteban Granero. Es va notar sens dubte la presència d'aquests jugadors al terreny de joc, el Madrid va anar molt més vertical i va tenir molta més frescor en el seu joc, encara que la seva tasca no va ser gens senzilla, ja que al davant va tenir un Athletic primorós.

L'equip de Marcelo Bielsa va arribar al Bernabéu sense cap tipus de complex, va disputar la pilota als blancs i va posar en seriosos problemes el Madrid amb ràpides triangulacions que sempre buscaven l'àrea d'Iker Casillas. El treball d'Iker Muniain al mig del camp va ser espectacular, amb el suport sempre de Susaeta, De Marcos i Ander Herrera, i amb un Llorente a dalt com a referència que va ser un perill constant. Els primers minuts van ser sens dubte per als biscaïns, que es presentaven a les proximitats de Casillas amb molta facilitat, practicant aquest joc senzill i vistós que han demostrat en els últims partits. El seu futbol i domini va tenir un merescut premi. Era el minut 12 quan Llorente va culminar una magnífica jugada que va passar per les botes d'Ander Herrera i Javi Martínez.

Amb el 0-1 l'Athletic va continuar martellejant els blancs amb el seu joc alegre, sobretot en sortides en velocitat, i en el minut 18 va tenir el segon, un tir de Muniain que va repel·lir Casillas i De Marcos amb tot a favor seu va errar amb la porteria buida. El Madrid seguia sense reaccionar, fet que provocava les primeres xiulades de la graderia, fins i tot aplaudiments al joc de l'Athletic, però en el minut 24, una bona jugada trenada pels blancs la va culminar Marcelo en una de les seves típiques galopades en diagonal.

Va ser llavors quan el partit va viure els seus millors moments, amb un joc ofensiu que va delectar l'ànim de la graderia frustrada pel plantejament de Mourinho en l'últim clàssic. Kaká, Özil i Granero, tots ells absents contra el Barça, van donar molta frescor al joc blanc, al mateix temps que l'Athletic seguia fent de les seves, un partit d'anada i tornada que es va transformar en nombroses ocasions per als dos equips.

En la segona part, no obstant això, es va trencar molt ràpid el partit. Un dubtós penal sobre Kaká transformat per Ronaldo obria la segona part. Amb més espais, el Madrid va veure més facilitats d'arribada encara que l'Athletic ho va seguir intentant, i en una dels seus contraatacs va arribar el tercer per als blancs, un clar penal de De Marcos a Özil que va suposar la vermella per al jugador basc i el segon gol de Ronaldo. En els instants finals, Callejón, que va sortir en la segona part va anotar el definitiu 4-1