REAL MADRID3
SARAGOSSA1
A pesar de ser una nit gèlida, l'afició del Real Madrid va rebre l'equip blanc com s'esperava, amb una eixordadora ovació per, a continuació, dedicar tot tipus d'improperis a l'equip de Guardiola. No obstant això, molt aviat el clima de comunió es va transformar en un expectant silenci després que el Saragossa aconseguís fer una urpada en la seva primera aproximació. Era el minut 10 quan Aranda aconseguia enviar una centrada des de la banda dreta al punt de penal i Lafita, totalment sol, enviava la pilota al fons de la xarxa en un error clamorós de Pepe.
El Madrid no va saber reaccionar en els primers instants, en part per l'excel·lent plantejament de Manolo Jiménez, que va aconseguir blindar la zona defensiva sense renunciar a l'atac, gràcies a desplaçaments curts i desmarcatges. Özil i Granero es van convertir en el motor de l'equip blanc, però en cap cas els puntes de l'equip van aconseguir enllaçar amb les alternatives dels migcampistes. I al mateix temps Marcelo i Altintop, ahir titular, no van aconseguir convertir-se en alternatives per les bandes en aquest joc tenallat dels madridistes en els metres finals. Malgrat tot, cap al minut 30 de joc, en l'única distracció visitant dels primers 45 minuts, Carvalho assistia Kaká i el brasiler, amb metres al davant, es plantava davant Roberto, creuava l'esfèrica i empatava el partit.
Arrencada letal
Però el Madrid segueix sent demolidor en els inicis de la segona part, possiblement és l'equip que més gols aconsegueix en els cinc primers minuts després del descans. Assistència d'Özil, i Cristiano, completament sol, marca a plaer. En el 55, el Madrid encarrilava el partit: aquest cop era Kaká qui feia la passada de gol, i Özil, amb un potent xut, aconseguia el tercer.
Mentre l'afició es mantenia expectant per l'actuació d'Iturralde, el joc va ser net, però en la tercera caiguda dins l'àrea saragossista, la graderia va esclatar contra el col·legiat de manera unànime. Va ser en una cavalcada en què Cristiano va acabar sol i es va fer un embolic, però Iturralde va preferir ser moderat i no mostrar-li la segona groga que hagués suposat la seva expulsió. S'esperava també la reacció del Bernabéu amb els crits de suport des del fons sud, però no va haver-hi plebiscit, perquè els ultres van decidir no entonar el nom de Mourinho per recomanació del club, per evitar la reacció dels contraris al portuguès. La resposta dels radicals va ser curiosa, donar suport a Karanka. Qui sí que va rebre el suport unànime va ser Cristiano, el nom del qual va ser corejat per primera vegada des que va ser presentat al Bernabéu fa ja dos anys i mig.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.