mirandés2

athletic6

Del Mirandés sempre es recordarà la valentia, les bones intencions i el fet d'haver fet una copa del Rei històrica, però l'Athletic ahir no podia fallar. I l'equip de Bielsa va ser un cicló quan va fer falta.

La immersió dels homes de Bielsa en el duel va ser total i, ni tan sols la il·lusió i l'entusiasme del Mirandés van evitar una allau de futbol dels lleons en el primer acte, que va començar amb una bona definició de Muniain, que va aprofitar una errada de la defensa burgalesa per batre Nauzet amb un xut creuat, i va culminar amb una rematada de cap d'Aurtenetxe, que va desfermar la festa a San Mamés. Entremig, Susaeta hi va afegir el segon en una acció col·lectiva que defineix el que és l'Athletic. Els bascos havien dictat sentència. Era un càstig dur per al Mirandés, que va servir, amb tot, perquè els de Pouso s'alliberessin, gaudissin de la magnitud del duel més enllà del resultat i aportessin la seva quota de futbol. Llavors va néixer el primer gol de Blanco, que va aprofitar un seguit de rebots. Ni els uns ni els altres es van conformar. Tampoc hi va haver dosificacions i els locals van forçar la màquina fins al final. Llorente, amb una excepcional vaselina i connectant a la xarxa una centrada de De Marcos, va allargar la seva ratxa anotadora i va accentuar encara més el frenesí d'una Catedral lliurada, que somia junt amb un grup de joves que s'han convençut que juguen la pilota com els millors i que guarden la il·lusió de veure l'equip de casa aixecant un títol. Un altre gol del defensa Aitor Blanco i la cloenda del duel, de Caneda en pròpia porteria, van abaixar el teló d'una jornada històrica per a un Bilbao que ja només viu esperant el mes de maig.