Futbol ofensiu en estat pur. El València i el Werder Bremen va semblar que s'oblidaven del que hi havia en joc –cap dels dos va especular amb el resultat– i van deixar a les mans de l'efectivitat dels seus davanters el passi als quarts. I, evidentment, si d'efectivitat es tracta, rarament perd David Villa. Ja recuperat de la seva lesió a l'espatlla, l'asturià va colpejar fins a tres cops per alleujar l'angoixa d'un València que va fer valer l'un a un de l'anada.

No s'havia arribat al minut 5 de partit quan Silva va trobar Villa i aquest va obrir la llauna en el cara a cara contra Wiese. El partit començava de la millor manera possible per als valencians, que poc després ampliaven l'avantatge en una altra passada profunda. Aquest cop va ser Mata, qui va resoldre sol davant el porter. Millor impossible, però poc va durar la tranquil·litat per als d'Emery. El Werder exigia molt i més arran del gol d'Almeida que tornava a ficar en el partit els alemanys.

Amb energies renovades, els de Thomas Schaaf van sortir amb tot a capgirar l'eliminatòria i Frings va igualar el partit a dos amb un penal clar de Jordi Alba a Marín, que va ser un maldecap constant. El menut mig va ser l'encarregat de tornar a ajustar l'eliminatòria poc després que Villa la refredés amb una altra diana. Era la segona de l'asturià, que encara tindria corda per deixar l'accés vist per a sentència amb el seu hat-trick, en un contraatac. Però rarament es rendeix el Werder Bremen, equip poc previsible, i encara ho va fer passar malament al València amb l'últim gol del partit de Pizarro, que deixava els valencians a només una diana del KO. Finalment, els d'Emery van conservar l'empat a quatre que els permet ser en el sorteig aquest migdia.