CATALUNYA: Valdés, Juste, Dídac, Fontàs, Piqué, Xavi, Coro, Busquets, Bojan, Cesc i Sergio García. També van jugar: Kiko Casilla, Muniesa, Montoya, Raúl Rodríguez, Sergi Roberto, Puigdollers, Cuenca, Álvaro Vázquez, Verdú i Amat.
TUNÍSIA: Mathlouthi, Benyahia, Chammam, Ifa, Abdennoun, Korbi, Traoni, Darrafi, Chermití, Misakui i Dahaouahi. També van jugar Jomán, Chehoudi, Boussaidi, Chickhaoui i Barathi.
Catalunya no va poder passar de l'empat a zero, però va mostrar el seu perfil competitiu habitual, aquell al qual ens té acostumats. Sense oblidar que al davant hi havia una selecció molt més rodada que acabava de guanyar el País Basc (0-2) i que en qüestió de dies participarà en la copa d'Àfrica, els de Johan Cruyff van merèixer la victòria, van tenir ocasions més clares i van dominar totalment el segon temps, quan Tunísia va perdre la fam i la verticalitat exhibida fins llavors.
Sense Puyol, però amb un onze de gala en què lluïa per sobre de tot el que probablement seria el millor mig del camp del món (Busquets, Xavi i Cesc), Catalunya va sortir per la quarta victòria consecutiva, però d'entrada va veure's sorpresa pel rival magrebí. Els de Sami Trabelsi van disposar de la primera aproximació als 30 segons de partit, amb un ràpid contraatac que va acabar amb un xut de Chermití ben resolt per Valdés. El número 23 dels tunisians va ser un corcó per als catalans al principi.
Amb la desimboltura que el caracteritza sempre que es posa la samarreta catalana, Bojan va ser protagonista de les primeres accions de perill a càrrec de la selecció. En el minut 7, va estar a punt d'arribar a una pilota dividida que el deixava sol davant el porter rival. Just després, una imaginativa passada de Cesc a l'interior de l'àrea també va estar a punt de ser rematada pel de Linyola, que va arribar un segon tard. I en el minut 11, el jugador del Roma va engaltar una pilota des de fora de l'àrea que va tocar el pal dret de Mathlouthi. L'estadi va lamentar la que acabaria sent la millor oportunitat de gol del partit.
Defenses treballades
No va ser un partit de gaires ocasions de gol clares, i això que es va jugar amb ritme, amb molts espais al camp. Catalunya, després de l'ocasió de Bojan, va baixar un pèl d'intensitat del seu joc contra una Tunísia que sabia defensar bé els moviments dels davanters catalans. Sergio García, en aquest sentit, no va estar gaire fi en els seus controls, i no va saber aprofitar una magnífica passada de Xavi a tocar del descans (41'), mentre que Coro va anar de més a menys. Els de Cruyff tampoc van patir gaire més en defensa, tret d'una sortida en fals de Valdés, que va tocar la pilota amb les mans fora de l'àrea. La falta posterior no va tenir conseqüències.
Quasi tota la segona meitat es va jugar en camp africà. Tunísia, més arreplegada, va tenir poca presència en atac i, teòricament, Catalunya havia d'aprofitar aquest parèntesi per posar tota la carn a la graella. Als catalans, però, els va faltar una mica d'inspiració en la darrera passada i també més rapidesa d'execució en els seus xuts, ja que en diverses ocasions els defenses rivals van esmorteir les rematades dels de Cruyff.
Un altre cop Bojan (minuts 53, 57 i 61), que va jugar-se totes les cartes abans de ser substituït, va ser el català que va tenir el gol més a l'abast. Catalunya volia però no podia, segurament perquè li faltaven certs automatismes, normal en un equip que només es reuneix un cop l'any. Álvaro Vázquez, l'altre home gol de la selecció, va estar a punt d'aprofitar una de les poques errades de la defensa magrebina (68'), sense sort.
El temps s'esgotava i cap triangulació catalana obtenia premi. El gol només podia caure a favor dels locals, perquè Tunísia gairebé havia renunciat a l'atac. A més, un dels millors jugadors de la selecció africana, Isaam Joman, queia lesionat en un esprint (85').
Feia quasi un segle
Per primera vegada en molt temps, concretament en 95 anys, un partit de Catalunya va acabar en empat a zero. Cruyff no va poder mantenir la seva ratxa victoriosa des que va debutar a la banqueta catalana en el compromís contra l'Argentina, però va quedar palès que el problema no és al camp, on se sap competir. Fins i tot contra les millors seleccions es podria fer un paper molt digne. Però a les portes del 300è aniversari dels decrets de Nova Planta, res no avança per a la selecció esportiva catalana més important de totes. Anquilosats en un punt en què tothom prefereix amagar-se darrere l'ombra dels polítics, Catalunya viu un sol dia de color dels 365 dies de l'any. I a sobre, com és un amistós, ha de lliurar la copa al seu rival malgrat no haver perdut. Quina ràbia!
Comentaris
Està clar que el problema no és al camp. El problema són els polítics que no es mullen i que amb la seva covardia pacten dia sí i dia també amb aquells que persegueixen l'esport català des del país veí.
Només cal veure el documental "Fora de Joc":
http://www.tv3.cat/videos/3881670/Fora-de-joc-el- documental-(sencer)
¿Las inclemencias del tiempo se alian contra el independentismo catalán? ... Como me recuerda a "contubernio judeo-masónico de antaño"...
en canvi a mi alguns que borden per aqui, amb recordan als egipcos escavittzan als altres pobles per obligals a cosntruir las seves piramides i vall de la mort...oi?
La veritat és que 36000 espectadors en un partit de la selecció de Catalunya és una entrada molt pobra. El rival tenia poc atractiu, és veritat, però qualsevol partit del Barça doblega aquesta quantitat d'espectadors. Per que serà? M'agradaria saber quanta afluència tindria un partit de la selecció espanyola en l'estadi "*Lluís Companys".
Robert, Espanya té una estratègia per no fer el ridícul no omplint els estadis. Van a jugar en camps de 20.000 espectadors (los Cármenes de Granada, las Gaunas de Logronyo...) i llavors l'omplen. Però jo crec que és millor que tothom qui vulgui pugui anar a l'estadi i no pas omplir-lo i que es quedin milers d'aficionats sense poder-lo veure.
Alcasser,
Qualsevol partit del Barça no és veritat... mitges veritats ens amaguen la realitat.
I què en penseu del senyor Pujol (registrat per algun funcionari ignorant -forçós o volgut- Puyol amb Y ) ?
QUAN RENUNCIARÀ A LA SELECCION ESPANYOLA... i es dedicarà només al Barça?... com ha fet més d'un seleccionat...
¿ha jugado en este transcendental partido el tal Oleguer.....?......
Pedro Sanchez (Terrassa): menys xuleries; però ja en parlarem més tard, d'això.
Quin problema i tens amb l'Oleguer? Aquest sí que us va plantar cara i en vers de reconèixer-li l'honor el voleu ridiculitzar. Ja ho deia en Machado: Castilla todo lo que ignora, lo desprecia.
I ara anem per les xuleries. Menys "gallito" Pedro Sanchez, que molts esportistes no renuncien a la roja - quina vergonya per vosaltres que quan més amunt ha arribat ha estat amb jugadors del Barça i catalans -, això que deiem, molts esportistes no renuncien a la roja per que la llei de l'esport els penalitzaria amb la llicència. Es que Espanya és així, davant la seva mediocritat ha d'imposar-se per la força.
Bé, Pedro Sanchez, no creus que la valentia hauria d'estar recolzada per la veritat i la honorabilitat i no pas amb les mentides i la mesquineza? Tu tries.
Ha, ha,ha! El problema que tenen alguns amb tot el que significa Catalunya!
No els hi dóna vergonya oi a aquesta gent que viu i treballa aquí dir tantes beneïteries que no tenen res a veure amb l'esport oi?
El Jesus aquest, que no seràel que va ser cruxificat, que escriu de no sé on, que es veu que no té res més a fer, i el Pedro, altre de Terrassa nacionalista espanyol fan una parella molt simpatica.
Aquests tornarien a agafar a Servet i posar-lo a la foguera! No sé si volen fer de Nostradamus que avui és l'últim dia de l'any!
Estem en un país de la llum gràcies a Edison i ells encara estan en la foscor.
Encara no s'han posat a la banyera com Arquimedes i hanvist com l'aigua surt.
No sabem que Hispania és la de Tolomeo i que era una cosa geogràfica.
No cal ser Champillon per veure què volen aquests nacionalistes espanyols!
Si Catalunya és un poble i té una llengua, té dret a ser nació!
retiro lo del oleguer..xd............................bon any a tothom
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.