—Com es troba en el paper d'entrenador del Sabadell quan fa tres setmanes ni pensava en aquesta possibilitat?

—«Bé normal, com sempre. Igual que quan he dirigit l'amateur i el juvenil del Sabadell...»

—I no és diferent entrenar un primer equip que un segona B?

—«És un grup, són persones, i per a mi és gairebé igual, amb alguns matisos, però quasi el mateix.»

—Si encara no té el tercer nivell d'entrenador –per entrenar en categoria estatal– vol dir que encara no comptava d'entrenar en aquest nivell, no?

—«Sí que tenia al cap posar-me a estudiar per treure'm el carnet estatal, però aquí al CAR el curs és molt llarg, i entre la família i la meva feina en el futbol de base del Sabadell no he pogut posar-m'hi encara. El que és cert és que no pensava que m'arribaria tan aviat.»

—Quan el president li proposa agafar l'equip, què li diu la família? El van animar a fer-ho?

—«Els meus dos nanos es van posar molt contents, estan molt orgullosos del seu pare, i la meva dona d'entrada no ho veia igual, perquè tenim molts amics que són entrenadors i sabem per on passen ells i per on passen les seves dones... Però ella sabia que acabaria sent entrenador, també perquè sap com ho visc, com ho sento i com sóc. Realment, m'ha animat molt i ella em va donar l'última empenta per acceptar-ho.»

—Quan era jugador d'elit, a primera o a segona A, sempre havia tingut clar que volia ser entrenador o la passió li va arribar més tard?

—«Quan era jugador no pensava directament a ser entrenador, però sí que pensava a ensenyar una filosofia que jo anava aprenent dels diversos entrenadors muntant una escola de futbol o alguna cosa així. De cada tècnic n'he après coses diferents.»

—I de tots els entrenadors que ha tingut, n'hi ha algun en qui s'emmiralli més que en altres?

—«No, de tots una mica. De maneres d'entrenar, de tàctiques, dels tracte amb els jugadors... del que no se li ha de fer mai a un jugador. Dels entrenadors també s'aprenen les coses dolentes, allò que si acabes sent entrenador no faries mai.»

—El fet d'haver deixat de ser jugador en actiu fa un parell d'anys i que sap què sent el jugador respecte a l'entrenador, el fa més proper a ells?

—«No ho sé. El fet d'haver estat jugador fa poc potser sí que et fa ser més modern, però res més. Crec que pot ser igual de proper un entrenador més veterà que jo, això va amb la persona.»

—Havent estat en l'elit del futbol, ha vist plantilles que hagin fet el buit a l'entrenador? Té tanta força una plantilla quan vol?

—«No ho crec. Jo des dels disset anys que estic en el futbol professional i mai ho he vist. És molt difícil que 25 o 18 persones es posin d'acord per fer fora un tècnic. Quatre o cinc potser sí, però quatre o cinc no són la majoria.»

—Quin objectiu s'ha marcat amb el Sabadell, si és que se n'ha marcat algun?

—«Sumar els tres punts diumenge a diumenge. Jo podria dir que l'objectiu és el play-off, o salvar la categoria, i seria esclau de les meves paraules, però arribarem allà on vulgui l'equip. El director d'orquestra no toca cap instrument. Són els jugadors els que toquen els instruments i ells han de decidir on volen arribar.»

entRevista a DAVID PIRRI.