—Ha tingut dues lesions d'espatlla i una de genoll. Tot un calvari, no? Quin ha estat el seu pitjor moment?

—«Cada lesió és tot un món. La primera, la luxació d'espatlla, va ser dura, però la vaig portar força bé. Abans de la lesió, ja tenia molèsties i, desgraciadament, en un matx de copa del Rei de juvenils contra el Barça em vaig fer una luxació i em van haver d'operar. Mesos després, vaig recaure i em van haver d'intervenir un altre cop. Això sí que va ser dur de pair. Aquí vaig arribar a tocar fons, però no em va quedar cap més remei que aixecar-me per sortir del túnel. I aquest estiu em vaig tornar a lesionar. Aquest cop, en un genoll. Totes han estat dures i l'última també va costar de digerir, perquè va suposar haver d'abandonar la concentració amb el primer equip a Peralada, amb tot el que costa poder tenir una oportunitat com aquesta.»

—Aquest any han tingut 13 lesions en el filial. L'any passat també us vau lesionar molts i diversos vau recaure. Com us ho preneu?

—«És cert. Et fas pel·lícules i preguntes, però és millor deixar-ho estar perquè mai pots treure res en clar d'aquestes situacions.»

—És un dels homes que més contribueix al bon ambient al vestidor. No es deu haver sentit sol, oi?

—«M'he sentit molt acompanyat en tot moment. Fa molts anys que sóc aquí. Sóc un noi molt sociable i, per mi, els meus companys no són companys, són amics tant en les coses bones com amb les dolentes.»

—Diumenge va reaparèixer, com es va sentir?

—«Em va tocar fer-ho contra el Sant Andreu, tot una prova de foc. Malgrat perdre [0-1] vaig tenir molt bones sensacions.»

—No sé si ho sap, però vostè és el trentè futbolista que juga aquest any amb el filial. Així és impossible trobar una estabilitat.

—«El nostre equip l'estan condicionant molts factors. Convocatòries de companys amb el primer equip, lesions, sancions... Amb aquest panorama costa força consolidar l'equip i estructurar una columna vertebral. Tants canvis és lògic que afectin el rendiment de l'equip. Quan estiguem tots, que ja s'acosta el moment, veurem el sostre d'aquest equip.»

—Víctor Ruiz, Pedraza, Baena i Javi López, companys seus del filial, han debutat amb el primer equip. Vostè si no hagués estat per les lesions ho podria haver fet...

—«Estic contentíssim per ells. Diumenge vaig anar a l'estadi a veure el debut d'en Víctor i a mi només em queda lluitar per un dia complir el somni que ell ha pogut fer realitat.»

—Víctor Ruiz ha estat gairebé sempre la seva parella a l'eix de la defensa. S'imagina jugar junts al nou estadi algun dia?

—«Hem jugat molts any junts. Som grans amics i aquesta amistat ens dóna un feeling i una complicitat especial al camp. Ens coneixem a la perfecció, i això es nota. Ser parella en el primer equip seria brutal. Ho signaria ara mateix.»

—Com seria aquesta defensa?

—«En Víctor, sobretot, és un espectacle amb la pilota als peus i jo sóc més fort defensivament.»

—Recordo que va renovar poc després de l'any que van baixar a tercera i malgrat tenir ofertes d'Anglaterra em va dir que el seu únic objectiu era jugar amb l'Espanyol.

—«Sí, això és casa meva i m'hi sento com enlloc. El meu exemple, en pau descansi, és Dani Jarque. Era el meu mirall com a professional i com a persona.»

entRevista a GUILLEM SAVALL.