El 3 de juliol del 2003 Juvenal Edjogo-Owono va fitxar pel Racing de Santander i va posar el punt final a set temporades en les categories inferiors de l'Espanyol. Més de sis anys després, l'ara capità del Sabadell –que des de llavors també ha militat en el Castelló, l'Alavés, el Recreativo, el Tenerife i el Cartagena– es retroba amb l'Espanyol B, el seu exequip, on també va exercir de capità els darrers anys. Juve avui viurà un dia diferent: «Ha passat força temps i a l'Espanyol han canviat moltes coses. Tot i així, tinc una vinculació molt estreta amb el club i amb força gent de l'entitat. El partit d'avui serà un al·licient per a mi.» Per al migcampista, l'Espanyol significa l'inici de tot: «Vaig arribar-hi amb 14 anys i vaig marxar amb 22. Allà vaig créixer i és on em vaig fer futbolista.» Com molts, però, va haver de marxar sense cap possibilitat de fer el salt al primer equip: «Recordo que el tècnic d'aquell equip, Ramón Moya, ens va agafar a mi i a diversos jugadors i ens va dir que si ens quedàvem no tindríem opcions en el primer equip, i molts vam marxar.» L'arribada de Juande Ramos al club va tancar les portes a una generació de jugadors que havia disputat dos play-off d'ascens a segona A. Un fet que des de llavors no s'ha tornat a repetir.

Des de la distància, Juve lamenta que el club no hagi canviat gaire la seva política. «El planter és el millor patrimoni del club. La gent que es consolida en el primer equip sempre és la del planter, i els millors traspassos també són de gent sorgida del futbol de base, però ja sabem que darrere d'un fitxatge hi ha molts interessos.» Tot i haver de marxat, el sabadellenc no guarda cap rancúnia ni a l'entitat ni a Ramon Planes, l'actual secretari del club i amb qui va acabar barallat en l'etapa de tots dos al Racing: «El meu adéu, crec que va ser la decisió correcta, perquè a l'Espanyol no tenia opcions. Pel que fa a Planes, me'l vaig trobar a l'enterrament de Jarque, el vaig saludar però ell sap que es va portar fatal amb mi. Només desitjo que ningú passi pel que vaig haver de passar jo amb ell.»