Format en el Girona des del segon any d'aleví, Marc Serramitja veia més a prop que mai, l'estiu passat, la possibilitat de jugar en el primer equip. Havia acabat l'etapa de juvenil com un dels destacats del divisió d'honor i fins i tot havia debutat a segona A en l'últim partit a Osca. Elogiat pels tècnics, el jugador de la Cellera de Ter va fer la pretemporada amb el Girona fins que, a l'agost, li van comunicar que no li farien fitxa. I tot i que la primera idea era una cessió, finalment el club el va deixar anar lliure. Mig any després, Serramitja s'ha apoderat d'un lloc a segona B. A Gavà i sense cap vincle amb el Girona, com va fer més tard Sergi Arimany camí cap a Llagostera.

Tercer per la cua, el Gavà ha transitat des del començament pel pou. «No som tan mal equip com reflecteix la classificació. Però quan estàs en dinàmica negativa sempre t'acaben passant coses», explica el selvatà. L'equip confia fer una estirada després de Nadal, amb dues visites seguides a la Bòbila del Terrassa i el València Mestalla, els dos equips que té per sota. A títol individual, Serramitja pot estar satisfet, i això que el començament va ser dur. «Vaig entrar en el primer partit de lliga amb totes les ganes del món i de seguida em vaig lesionar al dit del peu», recorda. Després de cinc setmanes aturat, va tornar en la vuitena i encadena onze partits de titular, jugant pràcticament tots els minuts. Jaume Bonet l'ubica en qualsevol de les dues bandes o a la mitja punta.

Serramitja, que pot combinar els estudis d'educació física amb els entrenaments (a la tarda), se centra a continuar madurant en el Gavà, amb el qual té contracte fins al juny, sense cap clàusula. I després? «No m'ho plantejo. Queda tota una segona volta.»