Aquesta història, a mesura que passen les hores i els protagonistes van explicant-ne els detalls, es va convertint en una pel·lícula tan divertida com trista alhora. Tony Thompson va arribar a finals d'octubre a la Grama (diuen que abans havia temptejat altres clubs catalans), on els va prometre la lluna en un cove amb els seus diners, i aquests es van entregar a ell sense fer-se les preguntes més bàsiques. El club estava en una situació econòmica pèssima, i Thompson era el seu salvavides.

Thompson –en realitat es diu Antonio Pastor– es va construir el personatge d'un empresari amb diners i contactes que trauria la Grama de la misèria a canvi de fer negoci portant jugadors suecs aquí i revalorant-los. En realitat, però, volia guanyar-se la confiança dels que tenien accés als diners –va fer-los canviar el compte corrent al seu banc–, esperar que el club cobrés la subvenció de l'Ajuntament, els drets de televisió, el conveni amb el Barça, els diners de l'Espanyol per Javi Márquez, i si guanyaven la copa Federació i la copa Catalunya –li va dir a Toni Rovira que s'oblidés de la lliga i prioritzés les dues copes–, doncs millor. Pastor/Thompson va anar guanyant poder dins la Grama, es comportava com l'amo i anava dient «jo pago, jo mano», encara que de pagar, res de res, a part d'algun dinar i desplaçament de l'equip. Moltes promeses, però no va ser fins al desembre, quan el van pressionar des de la directiva que va pagar uns 130.000 euros per una nòmina i mitja de tots els treballadors i jugadors per no ser descobert encara. Aquests diners tampoc eren seus, si no de la seva dona, que en realitat havia conegut pocs mesos abans. Amb aquest pagament es va guanyar certa credibilitat, i va poder treure's de sobre tots aquells que li començaven a veure el llautó; primer, Vicente Moreno i Ildefonso Araque, i després Toni Rovira. Tots tres expliquen que hi havia un munt de coses que feien sospitar d'ell; només tenia un vestit (i només dues camises i dues corbates), tot i que deia que era multimilionari, mai pagava amb targetes de crèdit, i duia el feix de bitllets dins una bossa de plàstic. Moreno també explica una anècdota: «A mi ell m'havia dit que el seu pare estava mort, i en un sopar a Logroño va portar un suposat inversor –espanyol– que sense adonar-se'n, entre copa i copa de vi, va explicar que s'havia casat amb una anglesa i havien anat a viure a Suècia, i que allà va néixer ‘aquest', assenyalant Thompson, mentre aquest el fulminava amb la mirada.»

La gran mentida de Pastor/Thompson va començar a desfer-se quan el van fer fora de l'apartament de Diagonal Mar perquè no pagava, i entre dimecres i ahir tot es va revelar. Els dos jugadors amb qui més havia intimat –Aaron i Pedro, que li feia de xofer– van obligar-lo a ensenyar el carnet de conduir, on posava «Antonio Pastor» davant del president, Vicente Ferrer. Ell és qui més l'ha defensat, i ahir encara confiava en el que li va dir dimecres aquest tal Thompson abans de desaparèixer, que anava a Anglaterra per resoldre uns assumptes personals i que dilluns tornaria amb diners per al club.

Anava sempre vestit igual, duia un feix de bitllets en una bossa de plàstic i pocs van sospitar d'ell

Tony Thompson aquí, Tony Pittersson a Suècia, i en realitat es diu Antonio Pastor i el busca la policia