En el futbol hi ha una norma no escrita que diu que totes les posicions al camp tenen, aproximadament, uns dorsals assignats. Seguint aquesta norma, els defenses acostumen a portar del número 2 al 5, els migcampistes del 6 al 8 i els davanters del 9 a l'11. Hi ha algun entrenador, però, que en aquest aspecte hi posa el seu segell personal; és el cas de Quim Ayats, entrenador del Santboià, que ja fa temps que va trencar aquesta tradició en els seus equips, abans quan dirigia el Premià, i ara amb el Santboià. Els seus onze jugadors de camp continuen portant del número 1 al número 11 –no porten dorsals fixos amb el nom com fan altres– però totalment capgirats. Els jugadors més ofensius porten els números més baixos (a excepció de l'1, sagrat per al porter), i els defensius els més alts. D'aquesta manera, no és estrany veure l'extrem Peque amb el número 2 a l'esquena, el mitjapunta Monti amb el 4 (quan sempre ha lluït el 10) o el defensa central Cárdenas amb el dorsal 9, número reservat per al golejador de qualsevol equip. Per a Ayats, es tracta d'una qüestió més de filosofia d'equip que no pas tàctica per despistar els equips rivals. «En els meus equips, la davantera és la primera línia que s'encarrega de defensar i la línia defensiva és on comença l'atac de l'equip, és per aquesta raó que els dorsals estan intercanviats», afirma el tècnic, que continua sorprenent aficionats i jugadors de tots els equips als quals s'enfronta. «Això ja ho feia quan jo era amb ell a Premià i em va sorprendre molt; aquí també ha sorprès però la gent ho ha acceptat des del principi i no hi ha hagut cap problema», diu Aleix Vall. Per la seva banda, el porter Rafa Leva, que confia que a ell ningú li toqui el seu 1 de l'esquena, comenta: «Al principi sí que hi havia molta broma al vestidor però ara ja forma part de la rutina de l'equip. Tampoc crec que influeixi gaire en els resultats.»

Amb aquesta peculiaritat l'entrenador vol dotar l'equip d'un estil de joc ofensiu en què predominin el toc i la pressió defensiva en totes les línies. Tot i que l'equip no passa el millor moment malgrat la victòria a Amposta, els jugadors sembla que han acceptat el repte del seu entrenador; el joc ofensiu resta intocable i aquest serà el camí amb el qual intentaran arribar a final de temporada a lluitar per l'ascens a segona B.