La porteria és la posició més peculiar dels equips. En ser ocupada només per un jugador, el més habitual és disposar d'un porter titular que disputa tots els minuts, mentre que el suplent només es posa els guants en el cas d'una lesió o d'una expulsió. Aquesta norma no escrita, però, no s'està complint aquesta temporada ni en l'Europa ni en el Cornellà, en què no es pot dir quin és el porter titular, bàsicament perquè no existeix aquesta figura. «Tinc la sort de disposar de dos dels tres millors porters de la categoria, que són Craviotto, de l'Hospi, i Talavera i Íñigo, del Cornellà. Ja m'agradaria tenir el mateix problema en totes les posicions del camp», assegura Quique Pérez Cabedo, el tècnic dels verds, que fins al dia d'avui ha fet jugar Talavera en 16 partits; i Íñigo, en 14. «Per a mi tots dos són igual de bons i igual d'importants. Íñigo va començar la temporada de titular perquè ho va fer molt bé el curs passat i perquè Talavera encara no estava del tot recuperat d'una operació a l'espatlla. Després, vaig decidir canviar, però unes molèsties de Talavera van provocar l'entrada d'Íñigo, que es va quedar a la porteria perquè ho va fer molt bé», afirma un Pérez Cabedo que afegeix: «Aquesta setmana vaig creure convenient tornar a posar Talavera, s'estava entrenant molt bé, i crec que no em vaig equivocar.»

Un cas semblant viuen Cañadas i Asier, els dos porters de l'Europa, tot i que, de moment, el primer ha disputat bastants més partits (23) que el segon (6). «En el tema dels porters sóc una mica estrany. Per a mi és una posició com qualsevol altra i si tinc dos porters és perquè confio plenament en tots dos», manifesta Pedro Dólera, tècnic dels escapulats. «Toni Ribas, que és l'entrenador de porters, em diu en quina forma estan tots dos, i depenent d'això i del rival, juga l'un o l'altre. Abans d'un partit cap dels dos sap qui jugarà, i això els manté en tensió», afirma. Per a Pedro Dólera, cada enfrontament és un món i a través del defensor de la porteria també es poden aconseguir avantatges respecte el rival. «Són dos grans porters, però són diferents, així que l'elecció també pot variar en aquest aspecte. Cañadas, que és molt segur sota pals, aporta experiència i tranquil·litat a la defensa. Asier, per la seva banda, és més ràpid i explosiu i molt segur en el joc aeri», diu.