«No tenim molts diners. Per tant, no gastarem el que no tenim.» És la filosofia del Numància segons el seu president, Francisco Rubio, que fa disset anys que és al càrrec. Per davant de tot, l'entitat de Sòria prioritza enfortir-se financerament, no gastar més del que pot per no acumular deute. A la llarga, aquest fet dóna beneficis esportius, tal com demostra el Numància. Des que va fer el salt al futbol professional la temporada 1997/1998, amb el primer ascens de la seva història a segona A, el Numància s'hi ha mantingut perquè toca de peus a terra i no li succeeix el mateix que a altres clubs que han desaparegut del mapa futbolístic després de tastar l'èxit de l'elit. Després de pujar per primer cop a primera l'estiu del 1999, va pecar d'inexperiència, va posar als seus jugadors sous elevats i es va endeutar. Va aprendre la lliçó i de seguida va tenir clar que havia de conservar la personalitat per consolidar-se en la LFP. Tot i que aquest any té el pressupost més alt des que és a segona A, és dels baixos de la categoria (6.800.000 euros), la ciutat que té al darrere té pocs habitants (40.000 habitants) i amb prou feines supera els 4.000 abonats. Les xifres són les que són i, per tant, sap que no pot estirar més el braç que la màniga.

A segona A, mai no es planteja objectius ambiciosos i des de la modèstia, l'austeritat econòmica i el treball d'equip ha aconseguit dos ascensos més a primera. Quan és a la màxima categoria, el Numància no es torna boig. Conserva gran part del bloc i manté la política de fitxatges de segona A, incorporant jugadors amb baix cost econòmic, joves, cedits, ambiciosos, amb ganes de reivindicar-se o que arriben lliures. Si es manté a primera divisió, perfecte; si baixa, no passa res. Un altre cop a segona A, no es traumatitza ni s'obsessiona per tornar a l'elit del futbol estatal. Continua igual, des de la modèstia, no es marca objectius i, si la dinàmica el situa a la zona alta, lluita per l'ascens.

«El nostre és un model basat a enfortir-nos econòmicament. Així, estem augmentant el patrimoni i el pressupost», afirma Francisco Rubio, que recorda que el segon puntal de la filosofia del Numància és la gestió del vestidor: «Els jugadors se senten ben tractats i saben que aquí sempre cobraran puntualment.» La seva gestió econòmica és exemplar, la LFP l'està estudiant i alguns clubs la intenten seguir, conscients que és un bon model per emmirallar-s'hi.

Des de l'austeritat i la seriositat, no es traumatitza quan baixa a segona A ni s'obsessiona per tornar a primera