Això no rutlla. El Nàstic ja fa jornades que no aixeca el cap, sense importar qui hi hagi a la banqueta, tant sigui César Ferrando com Luis César. Després del desastre de la setmana passada al camp del Llevant (6-1), l'equip grana estava obligat a reaccionar contra el Còrdova, però va tornar a perdre. Una altra derrota al Nou Estadi, i ja en van vuit a casa aquesta temporada, que deixa el Nàstic en una situació crítica després d'haver sumat només un dels últims 18 punts en joc. Moltes coses hauran de canviar d'aquí al final de curs –amb l'arribada de Luis César potser no n'hi haurà prou– si l'equip tarragoní vol frenar la caiguda lliure en què ha entrat i que sembla que el condemnarà a patir per salvar-se. L'únic consol és que els de sota, de moment, no acaben de despertar, cosa que permet al Nàstic mantenir el marge de 7 punts respecte de la zona de descens, sempre que el Cadis no guanyi avui.

El que es va veure ahir al Nou Estadi va ser una història coneguda, però que integrada en la mala dinàmica que travessa l'equip grana preocupa, i molt. La retrobada de Luis César amb l'afició, més de tres anys després de la seva sortida de Tarragona, va quedar simplement en una anècdota. I això que l'equip, que tenia molt poc a veure amb el que va jugar d'entrada a València, encara va oferir alguns detalls per a l'esperança en els primers minuts, pressionant el rival i mostrant la intensitat que tant s'ha enyorat aquesta temporada. No va ser res més que un miratge, ja que ben aviat van tornar les imprecisions i les badades de sempre. Sense fer res de l'altre món, i aprofitant els regals dels locals, el Còrdova no va trigar a posar Rubén en problemes. Les pèrdues al mig del camp –principalment del debutant Pablo de Barros– unides a unes llacunes preocupants de concentració i a una absència d'idees van fer que els andalusos s'ho creguessin. El gol es veia venir, i més encara quan passat el minut 20 Carpintero va enviar la pilota al pal. En cosa de cinc minuts sí que va arribar el temut 0-1, obra de Pepe Díaz després que José Vega pogués rematar tot sol al segon pal en una falta de marcatge greu. En la resta del primer període, el Nàstic amb prou feines va despertar i només a pilota aturada va tenir alguna possibilitat d'empatar.

El descans gairebé no va canviar res. Encara va acusar més algunes de les carències d'aquest equip, que quan ha hagut de remar amb el vent en contra sempre s'ha acabat enfonsant. Quan no es té una identitat ni un patró definit de joc i el rival es troba còmode, s'ha d'apel·lar a l'èpica i això és el que va fer el Nàstic en la segona part. Això sí, amb poca cosa més que penjar pilotes a l'àrea i avançar les línies, tractant de tancar el Còrdova a la seva àrea. L'èxit, un altre cop, va ser nul, ja que els grana amb prou feines van rematar entre els tres pals. Tot i això, l'afició va creure en l'equip durant algunes fases. Però quan hi faltava un quart d'hora, José Vega va fer el 0-2 i les esperances d'acabar traient algun resultat positiu es van esvair. En el tram final, primer José Mari i després Walter sí que haurien pogut escurçar distàncies, però van topar amb un esplèndid Navas que ho va impedir. Ni això, però, va evitar l'esbroncada final d'una afició que, si no hi estava prou, ara ja està totalment desencantada.