El Girona podria recordar la rematada de Jose que Flaño va salvar des de sobre la ratlla i el Numància, la falta directa que Barkero va enviar al travesser per defensar que, amb una mica més de sort, la victòria hauria pogut caure del seu bàndol. Ni els uns ni els altres, però, van gratar en el bagul buscant les oportunitats perdudes, sabedors que el 0-0 era el desenllaç més just d'un partit en què el treball defensiu dels gironins i els sorians va estar molt per damunt del seu joc d'atac. Un 1-1, per exemple, no hauria reflectit amb tanta exhaustivitat el que van ser els 90 minuts. I l'empat sense gols tampoc ha d'implicar que fos un partit apàtic i sense ritme.
Pel Girona, sumar un punt ja no era d'entrada un mal negoci. I acostumat a rendibilitzar els partits molt llargs, la prioritat dels de Narcís Julià va ser perfeccionar l'enèsim exercici de solidesa de les últimes setmanes. I va sortir-ne molt airós, perquè el Numància té una barreja de talent i malícia en les tres quartes parts del camp i no va ser capaç de generar ni una ocasió en atac elaborat. El poc que van fer els sorians va ser des de l'estratègia. Migue, que va tornar al lateral, i Jose van tapar totes les vies de penetració pels carrils dels visitants i Tortolero i Cañas van estar impenetrables per l'eix. I quan el sevillà es va lesionar, Òscar Álvarez va sortir tan ficat que la defensa no va perdre ni un gram de fiabilitat.
Els atacs, els damnificats.
Arribar al descans sense anar per darrere en el marcador ja era un objectiu complert per als dos equips. Es veia a venir que qui marqués un gol s'enduria la victòria i ningú va voler pedalar contra el rellotge ni contra el marcador.
Així, les ocasions van anar encara més cares en la segona meitat. Calle es va passar el partit en una lluita desigual, de vegades amb dos i tres defenses a coll (es podria dir el mateix d'Iñigo Vélez). Peragón tampoc va rebre pilotes i quan va intentar anar-les a buscar sempre va estar molt lluny de porteria. Els seus substituts (Germán Beltrán i Gerard) i el canvi de sistema (del 4-4-2 al 4-2-3-1) tampoc va servir perquè el Girona veiés el camí cap a porteria. Totes les accions de perill quedaven simplificades en l'estratègia, on les defenses, novament, excel·lien.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.