L'Amposta vol tancar com més aviat millor la fita marcada de la permanència i ahir va fer un pas importantíssim per aconseguir-ho: va superar el Blanes amb un joc pràctic i efectiu i deixa el quinzè, la Pobla, deu punts per sota. En un camp de dimensions reduïdes com el del rival d'ahir, l'equip de Franc Artiga va substituir el futbol plàstic que practica normalment per un joc més físic. I va funcionar.

En la primera part cap dels dos conjunts no va ser capaç de generar ocasions que comportessin perill real a la porteria contrària. Els de casa van pressionar un Amposta que no se sentia gens còmode, però no van aconseguir inquietar Contreras perquè els va mancar qualitat necessària per fer-ho.

Després de la represa, Franc Artiga va donar entrada a Jaime, que va dotar de mobilitat l'atac i, així, l'Amposta es va anar estirant a mesura que passaven els minuts. Això sí, fins al minut 70 no va passar gairebé res interessant. A partir de llavors, en canvi, va arribar l'essència d'aquest esport: els gols. L'encarregat d'obrir la llauna va ser Miguel (72'), aprofitant un penal força ingenu d'un defensa del Blanes, que havia caigut a terra i va veure com un xut potent d'Edgar impactava amb la seva mà.

El Blanes, conscient que esgotava les possibilitats de salvar-se, va buscar l'empat a la desesperada: amb molta intensitat però sense control. Així, va cedir força espais a l'equip ampostí, que no ho va desaprofitar. De fet, en el minut 85, Luis va encarrilar la victòria després d'aprofitar el rebuig d'un xut seu per batre Andrés. Tot i que el desavantatge era més gran, els de casa no van abaixar els braços i en el minut 87 van escurçar la diferència amb una bona rematada de cap de Bio. Aquesta diana hi va posar emoció i ben poca cosa més, ja que l'equip selvatà va ser incapaç d'arribar amb perill en cap ocasió més.