Sense Galán ni Bernaus, Julià va situar Migue al lateral esquerre i Tortolero i Cañas a l'eix. I en l'última mitja hora, la lesió de l'andalús va provocar un canvi forçat a l'eix de la defensa –la demarcació on hi sol haver menys moviments durant un partit– i l'entrada d'Òscar Álvarez. Ni els retocs al darrera ni l'amenaça d'un Numància que aspirava a situar-se a dos punts de la zona d'ascens no van desviar el Girona de la seva millor virtut en les sis jornades que fa que no perd. Solvent defensivament, l'equip va tornar a acabar sense haver rebut cap gol.

Dels últims sis equips que s'hi han enfrontat, només Eneko Romo (Real Unión) i de penal (81') ha batut Albert Jorquera. El porter bescanoní, que s'havia hagut d'acostumar a recollir molts cops la pilota de la seva porteria a principis del 2010–dos gols de mitjana durant set jornades– és ara un dels que més reforçat surt de la solvència defensiva, però ho relativitza. Com també va dir Narcís Julià, l'exblaugrana creu que el mèrit és del col·lectiu. Jorquera apunta una de les claus: «Ara els equips ronden menys la meva àrea.» Tot i dir que la victòria contra el Numància hauria estat «un gran cop d'efecte», el porter va reconèixer que el punt també és molt bo. «Hem d'anar sumant, queda un partit menys i, com més aviat aconseguim els punts que necessitem, millor.»