Ni l'esperança de dependre d'altres queda ja a la Rapitenca, que ahir va certificar el seu descens sense remei a primera catalana, davant de la seva afició i després de cinc temporades consecutives a tercera. Els blaus depenien d'ells mateixos per evitar, o com a mínim ajornar, la catàstrofe, però no van ser capaços ni de fer els deures a casa, ja que no van passar de l'empat sense gols contra el Prat, que no s'hi jugava res. El Premià, en canvi, va complir i com s'esperava no va fallar contra el Blanes i va aconseguir el triomf, cosa que condemna els de Fabregat al descens.

Tot i la temporada nefasta del conjunt rapitenc, si algun dia havia de baixar no havia de ser ahir, ja que els blaus van disposar de prou ocasions per derrotar el Prat, que va apostar per un onze gens habitual. Els blaus sí que van notar l'ansietat i la pressió a l'inici, però un cop passada la primera mitja hora, van començar a crear perill. Però primer Gilabert, poc després Callarisa i finalment Sergi José, que es va fer un embolic a l'àrea, van topar amb la resposta d'Oliver. En el segon temps, el Prat es podia haver avançat al contraatac, però amb el pas dels minuts, la Rapitenca, amb més cor que cap, es va abocar sense èxit a l'atac. Els blaus van tenir les oportunitats –d'Aguilar, Gilabert i Raúl–, però un altre cop la falta d'encert es va fer present i els va condemnar a l'abisme. Tothom va quedar tocat. L'afició, la plantilla i, especialment, Jordi Fabregat.