“El responsable de tot”

Amb aquesta precisió va apuntar Julià a Delgado, el protagonista de la roda de premsa. “No li vaig entrar per l'ull. I en aquest club, els que li diuen que sí a tot segueixen i els que li porten la contrària, no. I jo sóc com sóc. Dic les veritats a la cara i m'enfronto a la gent.”

Xavi Julià creu que ja estava marcat amb una creu des de ben aviat: “Vaig arribar a un acord per tres anys, i al cap de tres setmanes, quan encara no havia signat el contracte, me'n volia reduir dos i deixar-ho en un. Aquí va començar tot.” L'exdirector esportiu va explicar que amb la lliga passada encara en dansa ja es parlava que se n'aniria al carrer. Després va venir l'ERO, que el club va haver de retirar a corre-cuita. I més tard, dues o tres ratificacions que finalment van acabar amb l'acomiadament: “Al final surt sempre tota la veritat, i en això confio. Ha quedat clar que l'únic motiu de l'ERO va ser intentar fer-me fora sense pagar-me.”

Xavi Julià també va esquitxar dos directius de l'empresa MRA, a qui va definir com els “executors físics” de Delgado. “La Kat i en Bartu no són de Girona, han vingut aquí a no sé què fer, no tenen ni idea de futbol i opinen de futbol.” Està convençut que tots tres van perpetrar la seva carta d'acomiadament: “La van redactar Joaquim Boadas i Ricard Capdevila.” No hi va barrejar el director general, Joaquim Torrecillas: “Segons em va assegurar, no hi va intervenir”, afegeix Julià.

“Carta impresentable”

“La valoració jurídica de l'escrit d'acomiadament ja la faran els advocats, però això no s'aguanta de cap manera. Surten el noms de persones que han treballat amb mi, com en Micki i la Gemma, que us podran dir com he treballat”, va exposar Julià: “No et pots inventar o dir 30.000 mentires per justificar l'injustificable. Les vacances que m'agafo estan demanades amb antelació i pactades, i tot i ser fora de Girona, no deixo de treballar. No em poden dir que sóc el màxim responsable que l'equip vagi malament. S'han tornat bojos.”

Delgado i Piterman

“El senyor Delgado es pot posar ara de director esportiu. No cal que fitxi ningú. Que s'hi posi ell. Es va parlar molt de Piterman i se'l va criticar molt quan va decidir fer de president i de tècnic. Jo no estic d'acord amb aquesta manera de treballar, però Piterman, almenys, sempre va donar la cara i va estar a davant de tot. Delgado també fa i desfà, però des de darrere.”

Comissions: tema cabdal

Xavi Julià i els seus advocats no deixaran passar el punt en què se l'acusa de cobrar comissions. La indemnització que demanaran per danys i perjudicis pot ser de proporcions majúscules: “De totes les acusacions que hi ha en la carta, aquesta és la més greu. Juguen amb el meu honor i falten a la meva integritat i a la meva decència professional”, va indicar.

“Us passaré tots els noms i telèfons de representants perquè els pugueu trucar, si voleu, i preguntar per mi o demanar-los si volen fer alguna declaració. I si surt algú dient que m'he endut alguna comissió i no ho pot demostrar, s'emportarà una querella com la que tindrà el senyor Vilaró.”

En la carta d'acomiadament, el Girona escriu que Julià ha demanat comissions a més d'un representant, i que el club ho pot acreditar: “Estic molt tranquil, en aquest sentit. Als jugadors també els he demanat que parlin amb els seus representants i que em truquin per poder parlar amb ells.”

En dubta d'algun? “Podria sospitar del representant del montenegrí [Félix Moneo] que va venir a prova, i que per cert va quedar al·lucinat perquè es pensava que el Girona no tenia director esportiu i quan va veure que n'hi havia em va demanar disculpes.”

Delgado i la justícia

Sense treva, el propietari del club va continuar sent l'ase dels cops de l'exdirector esportiu. Julià va admetre que estava ferit perquè no s'esperava que el fulminessin: “Moltes altres vegades ho veia a venir, però aquesta, no.” El gironí va lamentar que des que va arribar al club s'hagi hagut d'estar defensant d'atacs i intromissions: “El pitjor del cas és que m'he de sentir a dir que estic posant en risc el futur de l'entitat, quan el futur de l'entitat l'està posant en risc ell [Delgado], una persona que està no sabem on, que té un problema amb la justícia i que ha de demostrar que és innocent, com sempre diu. El problema el té ell, que està fora de Girona des de Setmana Santa, no jo.”

Intromissions esportives

Julià també va denunciar que Delgado va voler interferir en qüestions esportives, i que l'últim exemple és ben recent: “Era l'única línia que no havia pogut traspassar, perquè l'àrea esportiva era un búnquer. Però ho està intentant. Dilluns va tenir una reunió surrealista amb els preparadors físics del club. Imagineu-vos. Persones que no tenen ni idea de futbol preguntant a Toni Masferrer i Jordi Balcells per què l'equip està malament físicament.”

En la carta d'acomiadament, a Julià l'acusen de desinterès en reforçar la defensa i de no conèixer l'edat de Pavón: “Ells ens han de dir als professionals qui hem de fitxar? Qui són per dir-me que necessitem un central quan en tenim quatre en la plantilla?” O el davanter montenegrí [Nicola Kizich], que va estar a prova: “No era el jugador que volíem”, insisteix Julià.

“Que s'ho faci tot”

“Delgado no s'estima el Girona. Només s'estima ell mateix. Jo li recomano que sigui el president executiu, el director esportiu executiu, el massatgista executiu, el director de màrqueting executiu i el que fa revista executiu, perquè fins i tot ha de dir que la lletra ha de ser l'Arial 2. Fins a aquests extrems arribem. És veritat que hi ha posat diners, però està duent el club a una situació de no-retorn. Si volia guanyar credibilitat, l'ha perduda tota. Que vengui el club i que marxi del Girona”. I va sentenciar: “Tremolo pensant que en aquest país hi pugui haver empresaris com aquesta persona.”