“Gairebé no m'han deixat ni respirar. Encara he de tornar a casa a agafar algunes coses perquè m'han fet venir disparat.” Des que el Girona va contactar amb l'asturià Josu Uribe –el mateix dissabte, després del 3-0 al Nuevo Colombino–, el tècnic ha iniciat una cursa contra rellotge que possiblement ja no s'acabarà fins al juny. El Girona té molta feina endarrerida i el nou entrenador va buscar, d'entrada, adhesions per intentar fer més fàcil el camí cap a la permanència: “Això és cosa de tots. Hem de ser una família i estar molt junts. El futbol professional és molt bonic i Girona ha de lluitar per continuar-hi. Vinc a treballar durament, però necessito el consell, l'afició...”.

Josu Uribe va explicar que ja havia vist uns quants partits del Girona. No va voler aprofundir en els defectes –“és evident que si sóc aquí és perquè les coses no han anat bé”–, però sí que té com a objectiu imminent un canvi de dinàmica. Com? “Cada entrenador té la seva manera de veure el futbol. Jo l'entenc a partir de la intensitat, del ritme, de la velocitat i de la fortalesa defensiva. El més important ara és guanyar. I si em dieu que el camí per guanyar és un altre, jugarem d'una altra manera.”

Potser escaldat pels dos anys de contracte a Raül Agné, el Girona només li ha ofert a Josu Uribe un contracte fins al 30 de juny: “Si l'equip surt endavant guanyaré una mica més de diners”, va revelar el tècnic. “I si la cosa surt bé, segur que tindré feina aquí i potser en altres llocs”, va afegir-hi. “L'únic que puc prometre és que m'hi deixaré la pell, però no sóc cap mag.”

El cos tècnic no està tancat, però Mario Barrera va dir que el que hi ha –Rubi, Eduardo i Balcells– “són molt vàlids”. També va donar per feta la continuïtat dels assessors de la preparació física Igor Kazanov i Slava Kotzerjagin –“són part integrant i seguiran col·laborant com fins ara”– i va dir que es valorava que Uribe portés un ajudant de la seva confiança.

Sobre el mercat d'hivern, el nou entrenador va dir que “encara es poden fer coses”, però no és partidari de cap canvi radical: “Econòmicament, no crec que el club s'ho pugui permetre.”