Delgado va dedicar molta més estona als agraïments que als retrets, però també va deixar anar alguna mostra d'enuig prou contundent. “Personalment, estic tip de pocavergonyes, de mentiders, de persones que no tenen cap interès en l'esport i que l'única cosa que els interessa és tenir una ridícula cadira, sobretot amb el propòsit que paguin els altres. Aquestes persones ja no em trauran la son. Potser me l'han treta.”

L'empresari va reconèixer que havia pecat de confiança: “Hi ha persones amb qui pensava que tenia una relació més estreta i hi he contribuït en excés, econòmicament i en hores. Però s'ha acabat. Tots tenim debilitats, i la meva va ser un excés de confiança. L'han esgotada, i ja n'hi ha prou.” No va voler dir noms, però era fàcil interpretar que les crítiques anaven dirigides cap a persones amb les quals ha topat reiteradament, com ara el president del CB Sant Josep, Francesc Ferroni.

Tot i que s'hi va insistir, Delgado no va personalitzar. “Malgrat que puguis trobar persones amb aquest perfil, formen part d'un col·lectiu en què n'hi ha molts altres que sí valen.” Parlava del projecte Tots Som Girona, una de les seves grans prioritats des que va arribar a Montilivi: “Són moltes hores cada dia dedicades al projecte, perquè el Tots Som Girona funcioni, amb persones que tenen un criteri diferent. Sembla que les coses van pel bon camí després de mesos negociant, i al final canvien. Això esgota.” Delgado va acabar dient que té “tota la culpa, perquè em feu el màxim responsable de tot”. “No he sabut fer les coses. Ho assumeixo.”