Si jo tingués un euro i em plantegés comprar el Girona, potser proposaria donar una paga i senyal de 20 o 50 cèntims i condicionaria l'operació a la permanència de l'equip a segona A, però això seria jugar a cavall guanyador i ser un aprofitat, perquè la categoria és el principal actiu del club. I pensar ara mateix que el Girona pugui estar la temporada vinent entre els 42 equips que integren la lliga de futbol professional és ser extremadament optimista després d'una altra jornada negra com la d'ahir, que va acabar amb una altra derrota a Montilivi (ja s'han escapat 22 punts de l'estadi) i amb la greu lesió del defensa Dani Erencia (la quarta de lligaments encreuats que ha assotat el Girona aquest curs, tot i que falten les proves definitives). Setmana rere setmana, es confirma allò que es diu que quan les coses van malament, encara poden anar pitjor.
Futbol sota zero
L'Almeria va furgar la ferida del Girona una tarda que només convidava a veure futbol assegut des del sofà de casa i amb la calefacció a tota màquina. Abrigats de cap a peus, els 4.387 valents que van decidir acostar-se a l'estadi no van poder driblar la fred ni celebrar una victòria del seu equip. De seguida es devien adonar de la mala elecció, ja que des que la pilota va començar a rodar ja es va veure que jugar a futbol al camp del Girona era pràcticament impossible. Pel vent, que va bufar amb força i amb constants canvis de direcció, però també pel terreny de joc, irregular i dur. I amb una sensació tèrmica de molts graus sota zero, el resultat que més s'ajustava a l'escenari hauria estat també el que hauria fet més justícia: el 0-0. Però el Girona no va esgarrapar ni aquest trist punt.
Decideix Juanma Ortiz
Repescat fa dues setmanes del Glasgow Rangers, l'interior de l'Almeria va fer la setmana passada en el temps afegit el 2-1 contra el Còrdova i ahir a Montilivi, quan faltaven 12 minuts per al final, va ser l'autor del 0-1 que va ensorrar les aspiracions del Girona.
Els gironins no es mereixien guanyar, però tampoc perdre. Van ser expeditius a darrere tot i que el rival, a banda d'Ortiz, venia amb una bala (Aleix Vidal), amb el pitxitxi (Ulloa) i amb el suec, que també en sol fer de les seves (Goitom). Marcos Tébar es va sentir a gust davant de la defensa i Dorca i sobretot Acciari van posar-hi intensitat. A davant, al Girona li van faltar moltes coses perquè la defensa de l'Almeria també jugava i perquè ahir baixar una pilota que venia enverinada pel vent i triangular sobre un camp dur com una pedra era d'una dificultat extrema. El 0-0 no hauria estat un mal negoci, però el 0-1 va ser com una punyalada.
GIRONA0
ALMERIA1
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.