manlleu1
girona0
Que l'objectiu únic del Girona és centrar-se en la lliga i mirar d'evitar el descens a segona B és innegable, però un partit com el d'ahir a Manlleu hauria pogut servir per dotar l'equip de confiança. Res d'això, perquè, si bé és cert que hi havia jugadors amb pocs minuts i fins i tot juvenils, la imatge del Girona va ser molt pobra. No només va quedar eliminat, sinó que va tornar a acabar un partit sense veure porteria, com li havia passat en els quatre últims partits de lliga i en sis dels set del 2012.
La primera part va ser de domini del Manlleu, que va trepitjar més camp contrari que el Girona i va crear més ocasions, sobretot al principi. De fet, només havien passat tres minuts i Baruc ja ho havia provat dues vegades, amb un xut des de la frontal desviat i un cop de cap. Els de Cargol van començar amb molta energia. Planagumà no va poder rematar un servei llarg de banda de Crivillé (7'). Els gironins, de mica en mica, van veure com les arribades dels locals decreixien, però eren incapaços de fer gaire res de productiu en atac. Uribe va formar un doble pivot ben poc creatiu amb Omgba i Ballini –Tébar jugava de central– i va situar dos puntes d'inici (Benja i Gaizka Saizar), un esquema que havia abandonat en les últimes jornades de lliga. El primer jugador del Girona que va buscar la porteria osonenca va ser Óscar Díaz, amb un xut de falta directa, a les mans de Fran (13'). L'ocasió més clara dels d'Uribe en tota la primera part també va ser a pilota aturada. Óscar Díaz va centrar i Benja va rematar amb el cap, però Fran la va aturar (38'). El Manlleu va tornar a pressionar poc abans del descans. Putxi va provar un xut llunyà (45') i, al límit del temps, Baruc va fer un llançament de falta que Santamaría va aturar.
L'estocada de Planagumà
La mitja part no va fer canviar ben res del guió del partit. Cada cop més segur i valent, el Manlleu dominava la pilota, com si fos l'equip de superior categoria. El Girona, en canvi, e s limitava a defensar, incapaç de generar jugades de perill. Un xut des de la mitja lluna de l'àrea grossa de Ballini (49') va ser l'únic amb cara i ulls en tot el segon període. A l'altre costat, Santamaría va haver d'intervenir per treure un cop de cap d'Aumatell (53'). Va ser poc abans de l'1-0, que va fer esclatar l'afició local. Baruc, dels més actius, va entrar per la banda i va fer la passada de la mort a Planagumà, que no va perdonar contra el seu exequip (57').
Amb mitja hora per endavant i l'entrada de jugadors com ara Acuña i Dani Nieto, semblava que el Girona faria el pas endavant necessari i buscaria amb insistència l'empat. Res més lluny de la realitat. Els homes d'Uribe no van estar gens inspirats en la creació i ja no van tornar a posar a prova el porter Fran. De fet, i tot i l'avantatge mínim, el Manlleu ni tan sols va haver de passar amb angoixa els minuts que faltaven fins al final, abans de celebrar com es mereixia l'accés a la fase final de la copa Catalunya. Hi seran el Barça i l'Espanyol, hi serà el Nàstic –va superar el Torreforta amb claredat (1-4)–, però no hi serà el Girona.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.