El fitxatge del defensa veneçolà Pablo Camacho Figueira (12-12-1990, Caracas) per l'Espanyol B és ben especial. No només perquè es tracta d'un fitxatge forà –un fet atípic en el filial blanc-i-blau– o perquè hagi estat l'únic reforç presentat en roda de premsa en molts anys, sinó per la història que acompanya la vida del futbolista. «Amb 5 anys vaig començar a jugar a futbol. Compartia l'obsessió per aquest esport amb els meus pares i vaig començar en un club espanyol que hi ha a Veneçuela que es diu Hermandad Gallega. Vaig estar jugant al Galícia CF fins als 12 anys», explica el nou lateral dret de l'Espanyol B a El 9. L'evolució de Camacho era tan prometedora que el Caracas el va lligar i va apostar ferm per ell. «Amb tant sols 16 anys, el Caracas va decidir ascendir-me dues categories i vaig debutar en la segona divisió, un fet gens habitual en gent tan jove.» Més tard, el director esportiu de Veneçuela, César Farías, també va apostar per ell. La renovació del Professor Farías –així és com l'anomenen– amb joves talents va donar els seus fruits en els equips del país. «Amb la sub-20 vam assolir per primera vegada en la història classificar-nos per al mundial i amb l'absoluta hem aconseguit guanyar Bolívia, al seu estadi, per primer cop en la vida.» Camacho, que aquesta temporada passada ha jugat cedit pel Caracas al Deportivo Italia, amb el qual s'ha perdut dos partits, assegura que ha viscut un darrer any de somni tant en la selecció com amb l'equip. «Amb el Deportivo Italia vam ser campions del torneig Apertura i jo vaig jugar 16 dels 18 partits. Me'n vaig perdre dos perquè tenia compromisos amb la selecció.» Ara fa setmanes, va rebre la trucada de l'Espanyol, el premi final. «Va ser tota una sorpresa. Que un club històric com aquest aposti per mi i em permeti jugar en una de les millors lligues del món em fa sentir molt feliç. Signar pel filial ja és un regal, perquè amb el planter que té l'Espanyol és molt afalagador que em donin l'oportunitat. He signat per un any, però espero poder fer ús dels tres anys opcionals i no pararé fins que pugi al primer equip.» El seu esperit lluitador i el gran cop que li va donar la vida –fa uns mesos va perdre la seva mare per un càncer– fan que tingui ambició per assolir les alegries que són al seu abast. «En la vida hi ha moments per a tot. Tristos i feliços. He patit moments molt durs, però ara vull fer tot el que estigui al meu abast per triomfar aquí i portar el nom del meu país ben alt.» No només haver fitxat per l'Espanyol –amb el qual per contracte té dret a entrenar-se amb el primer equip– permet que Camacho somrigui després del cruel adéu de la seva mare, sinó també la seva pròxima paternitat. «Deixar casa meva no ha estat fàcil. L'embaràs de la meva dona em va fer dubtar, però ella és una meravella de persona i m'ha animat i m'ha volgut fer costat un altre cop.» Cent per cent decidit, el 21 de juliol Camacho començarà la pretemporada amb l'Espanyol B, dies després que arribi a Barcelona acompanyat de la seva esposa. Ho farà amb el lema après que li va deixar escrit la seva mare en una nota abans de morir: «Lluita, mai no hi ha res perdut.»