Val més que l'Argon deixi de pensar en la copa. No perquè no hi pugui ser –el vuitè lloc és ben factible– sinó perquè té tants plans per millorar que no li convé distreure's. Ahir, el Mann Filter en va fer prou apujant l'agressivitat defensiva –jugava a casa i s'ho podia permetre– per desactivar les gironines, que no van poder donar una resposta en condicions i el seu bàsquet es va entortolligar entre errades, pèrdues i subtils maltractaments arbitrals. Tot això, després d'una primera meitat (28-29) més que decent, amb sensació de control però sempre amb menys equilibri en atac que les aragoneses. No va ser un desastre, ni molt menys, però queda clar que per vèncer no ja els tres grans sinó els que van al darrere –més sòlids, més construïts–, Anna Caula té molts fronts oberts.
L'Argon va competir quan va anotar en transició, però la seva proposta també la imitava el Mann i això convertia el partit en un anar i tornar (13-13). Un segon esforç de Chones i un bàsquet de Stampalija donaven el primer avantatge (13-17) però la sensació era que les locals posaven la pilota a la pintura i hi produïen més fàcilment. Aquest caire es va aguditzar en el segon quart, quan Caula va haver d'aturar el partit perquè l'Argon només havia anotat dos punts en quatre minuts (21-19), incapaç d'atacar amb equilibri quan les interiors es tancaven sobre Traore, Stampalija i Chones. Ja es va veure sortint del temps mort, quan Antoja va provar (i fallar) un triple. Amenaçar (que no anotar) de lluny va servir perquè Chones sumés (23-26) i que l'Argon anés al vestidor amb avantatge (28-29). Tot i el baixíssim encert (4/14 en tirs de camp i 3/6 tirs lliures en el quart) i els problemes en el rebot (dels 8 refusos en l'anella gironina, 4 van ser del Mann), la defensa (8 pèrdues del Mann en el període) li donaven aire.
Falta una marxa.
Començava l'últim quart amb millor resultat (45-42) que sensacions. Però si rebre un 11-0 quan manes et deixa tocat, encaixar un 12-2 quan perds (del 45-43 al 57-45) t'enfonsa. I si és un triple de Palomares defensat amb apatia, més. El primer bàsquet en joc de l'Uni va arribar a 4:14 del final (57-50, Carbó) però és que abans, des del tir lliure, s'havien regallat els punts que en realitat havien construït la diferència. Poc importava que el Mann tingués les dues exteriors titulars (Feaster i Dickson) assegudes amb quatre faltes des del minut 32. Les gironines, amb una rotació mínima (en realitat, set elements perquè Bogicevic és ara mateix testimonial) i amb peces bàsiques saturades de minuts, ja no tenien cap frescor i el descontrol en el rebot defensiu (un de cinc) va fer la resta.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.