El derbi va ser per a l'Adepaf, que li va sortir un partit rodó, i des de l'inici: quatre triples en els quatre primers atacs (3-12), 8 de 14 fins a la mitja part (amb 5/5 d'Edu Vallmajó, immens) i partit gairebé trencat anant al vestidor (24-45). Perquè el Salt, a més del seu desencert (1/8 triples a la mitja part), no se'n va sortir de prendre el ritme del partit a Xavi Vallmajó i tampoc tenia el recurs de jugar pilotes interiors, perquè la superioritat física de Gatell –els seus rebots, taps i intimidació– feia evident que aquell no era un camí per explorar.

L'única solució per al Salt hauria estat prendre la pilota a l'Adepaf, córrer i anotar en contraatac o transició. Però implicava robar la pilota a Xavi Vallmajó –el rebot que queia del costat dels locals costava suor i llàgrimes– i el veterà base figuerenc va estar clarivident. Els d'Eric Surís van intentar ser més agressius en defensa en la segona meitat perquè el rival no jugués còmode i forçar-lo a cometre errades, però sense gaire resultat. Ara, a partir del bloc directe, l'Adepaf continuava generant anotació (2/15 en triples en la segona meitat i 10/29 en tot el partit). Amb tot, el Salt es va posar a nou punts –més encert de lluny que en la primera meitat– quan faltaven menys de tres minuts per al final, però un altre triple –aquest cop de Xavi Vallmajó– va fer que s'esvaís qualsevol esperança fonamentada.