Fa menys de deu dies, quan el Sant Josep va visitar Vigo, Borja Comenge, el tècnic dels gironins, va dir: «La gran virtut del Vigo és que competeix contra tothom; el seu gran defecte és que perd gairebé sempre.» Sàvies paraules. I és que amb una mica més de sort, però sobretot amb una mica més de determinació en certs partits –ha perdut nou dels deu partits que ha jugat amb finals ajustats, amb l'única excepció del dia del Melilla (66-61)–, la situació dels gallecs no seria tan dramàtica com ho és ara. Però què vols demanar a un equip que fa mesos que no cobra? Prou mèrit té anar a entrenar-se i no plegar.

Els gallecs arriben al partit d'aquest vespre amb l'aigua al coll, conscients que salvar la categoria seria un autèntic miracle. De fet, perdre avui contra l'equip de Márquez els abocaria gairebé definitivament a la LEB Plata. La situació del CBT, per sort, no és tan alarmant, tot i que l'equip sap que si vol sortir dels llocs de play-out, avui no pot fallar a la pista del cuer. De fet, l'equip ha viatjat a Galícia amb la voluntat de mantenir les bones sensacions transmeses en les últimes dues jornades i amb l'objectiu d'obtenir la tercera victòria seguida.

L'expedició tarragonina va sortir ahir a tres quarts de vuit del vespre des de l'aeroport del Prat direcció a Vigo, amb la novetat de David Mesa en la llista de convocats. El pivot granadí, ja recuperat de la lesió al dit gros del peu –ha estat fora de les pistes durant els últims cinc partits–, està físicament bé i avui podria reaparèixer.