Ni els uns ni els altres no estan fent una temporada gaire lluïda i, per tant, la necessitat de guanyar era compartida. El Blanes va ser qui va imposar-se –per fi, va guanyar en un final ajustat– i s'assegura, com a mínim, jugar la promoció per mantenir-se en la categoria. Les coses estan pitjor per al Salt, que hauria de fer un tram final de lliga molt bo per evitar el que sembla inevitable, el retorn a 1a catalana.

Tot i el que hi havia en joc, el partit no va ser ni travat ni pastós, sinó tot el contrari. També va tenir molta emoció i cap dels dos equips no va disposar d'avantatges importants, si bé va ser el Blanes qui majoritàriament va anar davant en el marcador. Amb aquest panorama, el duel va enfilar l'últim quart, en què el màxim avantatge selvatà –el Salt no va manar mai en aquest tram– va ser de quatre punts. El rosari de tirs lliures va portar el partit a un 82-79 a pocs segons del final. Per evitar un triple que portés a la pròrroga, el Blanes va fer falta. El Salt va aprofitar el primer, però va fallar el segon. El rebot va caure a les mans de Bover, que va haver de fer un tir precipitat que, si hagués entrat, hauria conduït el partit a la pròrroga. No va ser així, i el Blanes va poder celebrar una victòria que li dóna molt d'oxigen.