–Deu estar satisfet que, a sis jornades per al final, el primer equip ja tingui assolit virtualment l'objectiu de la temporada, la permanència.

–«Sens dubte. Que en el primer any a la LEB Or, siguem ara a mitja taula i amb possibilitats d'entrar en el play-off és un èxit. Esperem entrar-hi per acabar-ho de rubricar.»

–Hi han estat en 27 de les 28 jornades disputades. L'equip ho mereix?

–«Per regularitat, segur. Si bé hem perdut partits que hauríem d'haver guanyat, per culpa nostra, per errades puntuals, també és cert que n'hem guanyat d'altres amb fortuna, com a Vigo. És una fita que mereixem i que, tenint quatre dels sis partits que queden a casa, podem assolir, perquè a Fontajau som forts.»

–Les preocupacions, doncs, són altres. Com s'explica que un equip que rutlla acabi la temporada sense tenir patrocinador principal?

–«No t'ho sé dir. Els nostres recursos econòmics són més que justos i, per tant, un patrocinador principal és bàsic per a la continuïtat del club. La conjuntura actual, amb la crisi, ho dificulta molt. Nosaltres ho hem intentat per tots costats. Hem contactat amb empreses grans, i no només gironines. La feina s'ha fet, tant nosaltres com les institucions, però no ha sortit.»

–El pressupost de club és d'1,2 milions d'euros. El podrà cobrir?

–«Avui no t'ho sé dir, però estem treballant en la línia de cobrir-lo. Anem mes a mes, i actualment no devem res; això ja és un èxit. Si mirem equips de la lliga, n'hi ha més d'un que deu moltes mensualitats, i a l'ACB n'hi ha que pateixen molt i no tots paguen a final de mes.»

–O sigui, s'està igual que l'any passat. Patint per evitar dèficit.

–«Serà l'últim any que funcionarem així. El primer any, a la LEB Bronze, es va salvar com es va poder. Aquest, amb les presses per la plaça, també vam trobar-nos en una situació similar. Si el curs vinent continuem a la LEB Or, no hi haurà alteracions. Confeccionarem un pressupost cent per cent real. Si això serveix per competir en aquesta categoria, bé. Si no, ens haurem de plantejar no ser-hi.»

–Així de rotund.

–«Hem de gastar el que tenim, no el que pensem que tindrem. És com si et vols comprar un pis. Ho fas si tens els diners o la capacitat per pagar-lo; si no és així, està fora del teu abast. I això és el que hem de fer nosaltres: tenir els peus a terra. La voluntat és continuar a LEB Or, però ni jo ni la resta de la junta volem tornar a passar un altre any com aquests dos últims. De patir, patir i patir diàriament. I no només pels resultats esportius, sinó pel tema econòmic. O som capaços de generar més recursos o potser Girona no mereix tenir un equip a LEB Or.»

–D'on han de sortir els recursos?

–«D'empreses gironines, institucions i massa social. No hi ha gaires possibilitats més, ja que el club no té gaire capacitat per generar ingressos. No és com el Barça, que treu recursos de totes bandes. I aquí s'hi hauria d'afegir també un patrocinador principal, que no tenim; el suport de Caixa Girona, que no tenim, i les ajudes de la Generalitat, que tampoc tenim. I la Federació Espanyola tampoc ajuda els clubs ni facilita les coses per poder millorar la competició. Només té un afany de recaptació desmesurat.»

–De Caixa Girona, tenen alguna esperança de rebre alguna cosa?

–«Ja han dit que no. Com a gironí, estic indignat amb Caixa Girona. Porta el nom de la ciutat i, en el nostre cas, ens ajuda zero. El Sant Josep mourà l'any vinent uns 600 nens en la base a partir de vinculació amb diferents clubs gironins. Això és obra social i té un pes específic en la societat gironina, però Caixa Girona no hi dóna cap valor. És una cosa que sap greu.»

–I la Generalitat?

–«Encara ho estic més, de decebut. L'Ajuntament i la Diputació podrien ajudar més, però ens han donat suport sempre i el tracte amb l'Anna Pagans i en Narcís Casassa és excel·lent. La Generalitat, en canvi, s'està portant malament. No ens ajuda en res i, a més, hem demanat dos cops una entrevista amb l'Anna Pruna i ningú ens ha respost.»

–Això pot canviar.

–«Ho dubto. Amb la gent que lidera la secretaria general de l'Esport no aconseguirem res de bo. Volen potenciar l'esport femení, i ja em sembla bé que sigui així, però és injust que després es deixi de banda el masculí. És un greuge comparatiu increïble i, si fos al revés, seria un escàndol nacional. A nosaltres ens tenen totalment abandonats.»

–Amb tants inconvenients, ha pensat alguna vegada deixar la presidència?

–«Sóc dels que pensen que, si estàs en un lloc com aquest, has de ser responsable, i abandonar és sempre l'opció més fàcil, i més encara a mitja temporada. Això no treu que, en algunes situacions, et plantegis si val la pena el que s'està fent perquè et porta feina, fa que treguis hores a la família i, a l'hora de la veritat, no notes el suport general.»

–Des de fora, no es valora el que s'està fent en el Sant Josep?

–«Sóc gironí, i Girona és complicada en aquest aspecte. Aquí no hi ha fal·lera ni pel bàsquet ni pel futbol, com en altres llocs. És un tarannà diferent. Si la gent no tingués bàsquet, faria altres coses. El millor reconeixement és tenir més abonats perquè és una manera de tenir més pes com a club i de donar sentit al treball que fem.»

–Si optessin per no sortir a LEB Or, què passaria amb la base?

–«Això continuaria tal com està ara, perquè per a nosaltres és importantíssim. Tindríem un primer equip a EBA o a copa Catalunya, res de LEB Plata. El que passa és que seria molt trist que, amb la base que hi ha, no es pogués sortir a la LEB Or, perquè la nostra idea de futur immediat és que el primer equip es nodrís, almenys en el 50 per cent, de jugadors de la casa, formats en els nostres equips de base. Però no farem bogeries, i decidirem amb els números a la mà.»