Era un dia per ser pragmàtics i deixar-se de filigranes, però el lamentable esperit competitiu del Cornellà va convertir el partit en un dels més plàcids del vigent curs. En tot cas, seria molt injust restar la part de mèrit del Sant Josep en el triomf. L'equip va sortir mentalitzat, i el rival es va veure arraconat gairebé des de l'inici. Sense cap orgull, es va fondre com un terròs de sucre a partir de finals del segon quart, i va acceptar que el combinat gironí jugués amb ell la resta del partit. Tant és així, que Borja Comenge va donar molts minuts als menys habituals –Ortega (22:18) és qui va ser més sobre la pista–, sense que la diferència en l'electrònic se'n ressentís. A cinc jornades del final de la fase regular, els gironins es mantenen una setmana més en zona de play-off, mentre que fa tot l'efecte que, si algú no dóna un cop de puny sobre la taula, els barcelonins estan abocats a jugar l'eliminatòria per mantenir la categoria.
Ortega, increïble.
Els maldecaps per a Txema Solson es van començar a multiplicar a partir de l'equador del segon parcial. Joseph es va carregar amb la tercera falta i, poc després, uns instants de rauxa del Sant Josep, amb aparicions de Navarro i Bouldin –19 punts entre tots dos en el segon parcial– i l'encert des del perímetre li van permetre obrir escletxa (47-31, 19'). L'esforç de Rabaseda era inútil, perquè l'aigua entrava pertot arreu en el seu equip, sense rebot (22 a 13 per als locals a mitja part) i amb defensa de pa sucat amb oli.
S'esperava que el Cornellà tornés dels vestidors molt més agressiu i, com a mínim, amb voracitat per a la remuntada. No va ser així. Joseph va cometre la quarta i la cinquena falta gairebé seguides –Solsona va arriscar no canviant-lo abans i els locals van buscar-la, a través de Middleton– i l'equip va perdre definitivament els papers. La intensitat local el va desbordar i a peces teòricament importants com Smith o Samb encara se'ls espera. El Sant Josep no se'n va apiadar i va anar allunyant-se fins a límits indecents (67-41, 29'). Quedava molt, moltíssim, però l'actitud dels visitants era de rendició suprema. Amb la perspectiva d'un últim quart tediós, la parella arbitral va voler el moment de glòria, i va xiular coses surrealistes. Ni això ni el fet que, sense els titulars, els locals no anotessin ni un sol punt en els cinc primers minuts de l'últim període van afectar un resultat, que va ubicar els uns i els altres a la seva realitat actual.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.