Irreprotxable i magnífica són els dos qualificatius que més s'ajusten al que ha estat la temporada dels tres equips catalans de la Lliga Femenina, l'Argon Uni Girona, l'Olesa Espanyol i el Cadí la Seu. Cadascun afrontant els seus condicionants i assumint les seves circumstàncies, parlar de dues places per jugar la pròxima edició de l'Eurocopa i d'una salvació després de començar amb un 1-9 en els primers deu partits exigeix qualificar molt alt. El punt de partida inicial va ser en els tres casos assolir la salvació al més aviat possible, un repte que en una competició amb tres equips inaccessibles –els Ros Casares, el Perfumerías i el Rivas– i que donava d'entrada sis derrotes assignades, implicava jugar-se una temporada, un pressupost i un projecte amb només 20 jornades. Es miri com es miri, l'èxit, per bé que matisable, és compartit.
Entrenadora –l'única de la categoria– i club debutants, dos punts de partida des dels quals és impossible destriar l'anàlisi del cinquè lloc final de l'Argon Uni Girona. El millor equip català de la categoria va tenir un inici complicat –tenia els tres intocables en les primeres set jornades i a més va tenir problemes de lesions– i li va costar adaptar-se a la categoria, però un cop va entendre que l'únic camí és el dia a dia va arribar una segona volta amb un 8-5 de balanç que ha deixat l'equip a les portes de jugar les semifinals pel títol. I això, amb Kiesha Brown i Petra Stampalija, els dos eixos ofensius de l'equip, en permanent sospita. L'escorta nord-americana ha estat una decepció tremenda, preocupada només de fer bones xifres quan hi ha hagut les càmeres de televisió al davant o jugant contra els tres equips d'Eurolliga, els partits impossibles. El pas endavant de jugadores com ara Anna Carbó i Astou Traoré i la concepció col·lectiva de la defensa –només els quatre semifinalistes han encaixat menys punts que les gironines, i només els dos equips que han perdut la categoria n'han anotat menys– ha donat els seus fruits. Europa espera.
L'Olesa Espanyol ha estat l'únic dels tres equips catalans que mai no ha vist compromès el seu lloc, que sempre ha estat lluny de les places de descens. Però justament per això, però, la sensació és que la segona part de la temporada ha estat per sota de les expectatives generades en la primera, contextualitzant que el mateix balanç (6-7) va assolir-se jugant amb els rivals directes i assumibles a casa en el segon tram de competició. Va començar l'equip seguint el ritme i el joc irresistibles de Michelle Maslowski i el treball fosc però indispensable de Shona Thorburn, però la competició i l'ambició personal han deixat l'equip a les mans de la sèrbia Iva Perovanovic i de les espurnes de Morales, Kresovic i Boada. Com sempre, des del mestratge tàctic i el gust pel joc atractiu de Lucas Mondelo. Tot plegat ha portat l'Olesa a aconseguir per segona temporada consecutiva una plaça per jugar a Europa. Una altra cosa és que l'economia del club, sempre en precari, permeti fer efectiu aquest èxit esportiu.
La temporada del Cadí és, per sobre tot, la prova que la confiança en un equip i un cos tècnic encapçalat per un debutant no pot estar permanentment qüestionada per la rigorositat dels resultats. Va començar l'equip alt-urgellenc amb un 1-9 de balanç, sent cuer destacat, registres que no tenien res a veure ni amb el joc ni amb la competitivitat de l'equip. Una sensació imperant en el conjunt lleidatà que la segona part de la temporada s'ha encarregat de demostrar. Fer un 10-6 des de final de desembre significa, tretes les preceptives tres derrotes contra els grans, un 10-3 a l'abast de molt pocs i amb la pressió afegida d'haver de guanyar per fugir de les places de descens. Tot plegat, amb només dos canvis de jugadores i sempre aixoplugades en el talent i les capacitats de Sonia Reis i de Jazz Covington.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.