Casualitat o no, la temporada dels cinc equips vinculats de les lligues LEB ha estat permanentment associada al descens. Amb l'única excepció del Prat Joventut, que va entrar en la segona fase de lluita pel títol de LEB Plata –i amb feina–, tant el Cornellà com el Clínicas, vinculats del Barça i l'Unicaja en la LEB Or, com el Madrid i el Qalat Cajasol, filial i vinculat del Madrid i el Cajasol en la LEB Plata, han patit bona part de la temporada per no perdre la categoria. El Cornellà va acabar perdent el play-out contra el CBT, i el Clínicas va entrar en la darrera jornada amb possibilitats de jugar-lo. Txema Solsona, tècnic del Cornellà, i Paco Aurioles, del Clínicas, parlen en primera persona de l'experiència viscuda, i ho fan amb coneixement de causa, perquè la temporada passada el Cornellà va assolir l'ascens i el Clínicas va ser sisè (19-15) en el debut a LEB Or després de pujar de Plata la temporada anterior (2007/08).
Per Solsona, dues són les claus per explicar el descens del Cornellà. Una, les lesions i la impossibilitat de treballar amb continuïtat que se'n va generar. L'altra, la pressió negativa, la pressió per no perdre. «Teníem un equip curt, de deu unitats» explica. «Mentre érem tots vam competir i guanyar. Però vam tenir dues lesions importants –Papa Abdulae i César Bravo– i això ens va portar a treballar durant quatre mesos amb només sis o set jugadors perquè sempre vam tenir lesions puntuals. Encara competíem, però ja no guanyàvem, perdíem.» En aquest sentit, el tècnic recorda que en 14 de les 24 derrotes l'equip va tenir possibilitats de guanyar fins al final, i en sis partits van perdre en el darrer minut. I d'aquí la reflexió general: «En el treball diari els jugadors han estat excel·lents, però el cert és que la pressió per no perdre els ha matat. Són jugadors joves que sempre han lluitat, en totes les categories –i també l'any passat a Plata– per guanyar. Això és pressió positiva, i aquí s'han trobat amb una pressió negativa que no han sabut canalitzar. Va arribar l'ansietat, i amb ella, les derrotes.» Tot i això, Xavi Rabaseda, Dani Pérez, Àlex Hernández i Mamadou Samb han millorat o igualat les prestacions individuals respecte a la temporada passada. És a dir, han crescut perquè a la millora en les xifres hi han d'afegir l'enriquiment mental que dóna conviure amb la derrota. Tots quatre són del Barça, i tots tenen diversos equips de l'ACB al darrere.
Paco Aurioles, tres anys al Clínicas, creu que enguany, a diferència de l'any passat, el seu equip era massa jove. «No hem tingut el suport que ens van donar Prestes, Txilinsqui, Cortaberria o Rai López, que eren joves però en l'últim any abans del professionalisme. Això ho hem notat. A més, teníem un americà, i aquest any el nostre americà era Lima, de 18 anys.» Més enllà d'això, però, Aurioles parla de l'escassa valoració que es fa de la categoria per part dels joves. «S'ha d'apostar per ells, però canviant la mentalitat, que donin valor a la categoria. A LEB Or els jugadors juguen per un sou, i per tant per les seves famílies. Són professionals amb fam i ambició. A aquests nens els hem donat la categoria per la cara. S'ho mereixen, però en general no ho valoren.» És en aquest sentit que necessiten suport. «Era una altra lliga, però l'exemple em val: Marc Gasol a Girona tenia Middleton. Jugava en Marc, però Middleton era allà.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.