–Va trigar més que mai a renovar amb el Girona FC. Per què?

–«Volia esperar i pensar bé totes les possibilitats. No sabia si tindria ofertes d'altres equips, de l'ACB o d'altres països europeus. Al final, després de meditar-ho, vaig pensar que Girona és un bon lloc per a mi per a aquesta temporada.»

–No li van fer el pes, les altres ofertes que va rebre?

–«Esperava sobretot algun equip de l'ACB. I no va arribar res. Així que vaig optar per Girona, per ajudar-lo a créixer com en els dos últims anys, que han estat molt importants.»

–Se'l veu amb ganes de tornar a l'ACB. Per què creu que els clubs no s'acaben de decidir?

–«Crec que el problema és l'edat, però ho entenc. Tinc 44 anys i els equips volen gent més jove. És normal. No estic enfadat, per això, però vull una altra oportunitat a l'ACB. No tinc gaires més anys per tornar-hi.»

–Vostè és seleccionable. Quan veu que fitxen jugadors de perfil baix per cobrir quotes, què pensa?

–«Home, això sí que fa enfadar. Hi ha paios a l'ACB que no tenen la meva il·lusió i experiència. Sé que puc jugar en qualsevol equip d'Europa, també a l'ACB. És igual, que tingui 44 o 50 anys; jo sé que puc fer-ho. Però depèn dels clubs, no de mi.»

–S'ha arribat a veure fora del Girona en algun moment de l'estiu?

–«La veritat és que no. M'agrada la gent d'aquí i també la gent del club, com en Ferroni i en Roca. Els dos últims anys han estat durs, però en Ferroni ha fet un treball molt bo per al club, igual que en Roca i tots els altres.»

–El primer equip va estar a punt de no poder sortir a LEB Or.

–«Sí, va ser un moment delicat. Pensava: ‘Ja hi som un altre cop, amb els problemes econòmics.' Al final, en Ferroni va fer màgia i, amb l'ajuda del futbol, vam tirar endavant. Ara espero tornar a l'ACB d'aquí a tres o quatre anys.»

–Ho pensa de veritat?

–«Tot depèn dels diners, dels patrocinadors... Si no tens aquestes coses, és impossible. Per pujar, s'han de comprar bons jugadors, i això no és barat; i tenir un bon entrenador, com en Ricard [Casas], que va estar a l'ACB i en sap, de bàsquet.»

–El patrocini del Girona FC pot ajudar a assolir aquesta fita?

–«Depèn del que vulguin els directius. Si volen anar cap a l'ACB, d'acord. No hi ha cap problema. El que no es pot fer és dir que hi anem i després no fer absolutament res. Per ser-hi, s'ha d'invertir.»

–Si es complís el seu desig de tornar a l'ACB en cosa de tres o quatre anys, s'hi veuria encara jugant?

–«No sé què faré d'aquí a tres o quatre anys [riu]. Tindré 47 o 48 anys. Ja ho veurem.»

–En el primer partit de pretemporada, 16 punts i 9 rebots contra el CBT. Se'l veu perfecte.

–«Encara tinc foc per jugar i per ajudar els meus companys en els entrenaments. Disfruto entrenant-me i competint. Com en els últims 23 anys. El bàsquet és la meva vida.»

–Girona mereix tornar a l'ACB o ha d'esforçar-se més?

–«Ve poca gent als partits, i aquest és un problema important. L'altre dia es coincidia amb un partit de futbol [Girona-Osca de copa]. Potser és que agrada més el futbol que el bàsquet. Per a nosaltres, el més bo seria que hi hagués dues mil persones. Les sis-centes de dimecres és una quantitat realment baixa.»

–Girona, però, té una llarga tradició de bàsquet.

–«Jo he estat aquí en altres etapes en què el pavelló era ple. I on és ara, aquesta gent que venia a l'ACB? Ara també és molt important que vingui. Estem en una lliga molt dura i no és fàcil. Hi ha sis o set equips que aspiren a jugar a l'ACB. Nosaltres tenim un equip que vol lluitar cada dia, cada partit. I si la gent ens ajuda, ho agraïm molt.»

–Quina és la fórmula per portar més públic a Fontajau?

–«És difícil. L'any passat vam jugar molt i molt bé a casa, gairebé vam guanyar tots els partits, i venien un miler de persones. Potser la gent deu tenir altres coses a fer un diumenge a la tarda, com ara mirar internet o el Yahoo. Per a mi és difícil entendre que no vingui més gent.»

–Sempre ha jugat per guanyar títols al màxim nivell. És complicat adaptar-se a un equip que té com a objectiu la permanència?

–«El primer any a LEB Bronze va ser difícil. Era un nivell molt més baix del que estava acostumat. Però han passat dos anys i ara estem a LEB Or. Crec que és una lliga de nivell, amb jugadors de qualitat. I m'agrada. Tinc una fita, que és ajudar el club a tornar d'aquí a pocs anys a l'ACB.»

–Com la veu, la plantilla actual?

–«És molt aviat, encara. Sabem que és difícil repetir l'any passat, però lluitarem cada partit i, amb en Ricard, segur que jugarem sempre per guanyar.»

–És millor aquesta plantilla que la de la temporada passada?

–«És diferent. L'any passat, teníem l'Albert [Sàbat], en Troy [DeVries], molt bons tiradors. Aquest any el ritme serà més tranquil, amb en Nacho [Ordín]. Encara, però, és aviat, perquè hi ha molts jugadors nous i ens hem d'adaptar els uns als altres.»

–Com veu els joves que han pujat al primer equip (Marc Pujols i Eric Jiménez) i els del filial?

–«Tot depèn d'ells. Han de treballar amb un objectiu fixat: ser tan bons jugadors com puguin. Són joves, tenen 18 o 19 anys, i no poden tenir excuses. Si volen jugar al màxim nivell, han de treballar cada dia al màxim. Ara tenen una bona oportunitat per millorar i, en aquest sentit, en Ricard els pot ajudar molt.»

–És tan dur i exigent amb els joves, Ricard Casas, com diuen?

–«[Riu] Sí, sí. Potser en Borja [Comenge] era més tranquil amb els joves. En Ricard té un altre caràcter i els exigeix el cent per cent sempre. M'agrada.»

–Parlava de Borja Comenge, que ha marxat al Barça B. Com la veu, la seva projecció?

–«Ha estat el meu entrenador els dos últims anys. Ha tingut bons mestres, com ara Pedro [Martínez] i Pesic. En sap, de bàsquet, i és molt bo en la defensa, en l'atac, en els entrenaments... Ha pogut anar al Barça i és una gran oportunitat per a ell. Potser algun dia podrà formar part del cos tècnic del primer equip. Estic molt content per ell.»

–Ja es veu entrenant?

–«Sí, m'agrada. El que tinc clar és que no puc entrenar joves, ni de 18 i 19 anys. Tenen una mentalitat diferent de la d'abans.»

–Què vol dir?

–«Abans no tenien Facebook. Ara tot el dia estan enganxats al Facebook, fins a sis hores diàries. Val més treballar amb sèniors.»

–Obtindrà el títol superior?

–«L'altre dia vaig parlar amb en Dejan [Kamenjasevic] sobre això. No se sap mai quan el pots necessitar, i durant l'any es poden anar fent assignatures.»

El mundial de Turquia

–El guanyarà els Estats Units?

–«Té molt bon equip, i crec que és el millor. Espanya ha de jugar més dins-fora i buscar en Marc [Gasol]. No he vist cap jugador en el mundial que sigui superior a ell. Però jo sóc una tortuga vella i no en sé, de bàsquet [riu].»

–Per què Espanya no troba el seu millor nivell de joc?

–«Juguen massa tranquils, com si es veiessin superiors. I no hi pots jugar, així. A més, els falta un base com Calderón, amb físic, però sobretot que sàpiga gestionar els moments delicats i doni tranquil·litat.»

–Qui veu MVP?

–«Scola. És impressionant, i a mi m'encanta com juga: té moviments, cor i molts pebrots.»