Des que la LEB Or va arribar a Fontajau, cap equip havia deixat un pòsit de superioritat tan gran. Ni tant sols el CAI en l'exercici passat. L'Obradoiro va fer evident ahir que, a banda de tenir una plantilla de luxe, també té els fonaments ben ferms per erigir-se en un molt bon equip. La pel·lícula del curs tot just està a les beceroles, però el combinat gallec ja destil·la una solidesa que amenaça de tiranitzar en la lliga, si els rivals no s'espavilen. El Girona ho va poder viure ahir en primera persona. Els de Ricard Casas s'hi van deixar la pell, però va ser com picar ferro fred. La diferència de fons d'armari es va fer notòria a partir de mitjan del segon quart, quan el rival va tensar la corda i no se li va poder oferir una resposta contundent. L'escletxa mai es va poder reduir prou perquè l'equip ni els aficionats de Fontajau poguessin somiar en una remuntada èpica en el darrer quart.
Middleton els guia.
El pas dels minuts va obligar a fer canvis i aleshores van començar els maldecaps. Mentre els uns es movien amb una rotació de vuit peces –i Rost es va carregar amb tres faltes excessivament aviat–, els altres ho feien amb deu, i totes de primer nivell. Era inevitable que, tot i les defenses alternatives plantejades per Casas, es comencés a cedir terreny (22-30, 15'). Els gallecs castigaven des de tot arreu: quan no era Bulfoni des de 6m75, era Junyent carregant el rebot d'atac i fent molt de mal a la pintura. En resum, que en la mitja part la diferència encara havia crescut una mica més (33-43) i la sensació era que la situació era de mal arreglar.
El temps de descans va servir per carregar les forces i també les idees i el Girona va sortir decidit a pugnar per les possibilitats de triomf. Inicialment, va fer l'efecte que podia: un triple de Kedzo –molt superat pels interiors rivals– i dos tirs lliures de David Navarro van llimar diferències (38-43, 22'), però va ser un mer miratge. L'Obradoiro no va perdre els papers i les fuetades de Bulfoni des de l'arc i el control del tempo del partit d'Andrés Rodríguez van catapultar els seus, que, ja en el tram final del tercer quart, semblava que havien adquirit diferències definitives (46-64, 30').
El més positiu en un moment tan crític va ser l'esperit de lluita dels locals. Ningú va abaixar els braços i el preparador gironí va arriscar el tot pel tot situant Rost de quatre i Ortega, de cinc. La lluita infatigable de l'aler pivot, ajudat per David Navarro, van situar el Girona a nou (59-68, 35'), però l'última batzegada local va quedar aquí. Els gallecs, amb ofici, van saber contenir-ho a partir d'un Andrés Rodríguez fantàstic, fent i desfent com volia. El Girona, ja sense esma, es va rendir a l'evidència, però el públic no va estalviar-li l'agraïment per, com a mínim, haver-ho intentat.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.