Per molts nassos i actitud que hi posés la Penya durant alguns minuts, amb només bona voluntat no es va enlloc. I si les forces fallen, la benzina s'acaba i s'abaixen els braços, la llisada pot ser històrica. I això és el què es va viure ahir en una final de la Lliga Catalana amb un sol color: el blaugrana. El Barça Regal va demostrar que té més quilos, més centímetres i més qualitat per trencar una Penya des del joc interior, on, sense Norel ni Sow –va aterrar ahir però no va ni viatjar a Manresa– els únics efectius de Salva Maldonado a la zona són els rookies de 19 anys Llovet i Todorovic i el nord-americà Williams (22 anys). Des del salt inicial es va poder veure la superioritat blaugrana, amb un Boniface Ndong que es va fer l'amo i senyor sota el cèrcol. Fins al punt que els 7 primers punts que ja van llançar els seus van ser del senegalès (2-7). Al pivot se li va afegir a la festa un altre home interior, Lorbek, que amb 7 punts més anotaven 14 dels 18 punts del seu equip en els primers minuts (12-18). Una discutida falta tècnica a Xavi Pascual que només va veure Òscar Perea va donar una empenta a la Penya per sobreviure una mica més. Williams, en l'últim segon del primer quart, empatava el matx (18-18). Però el que va començar sent sagnant des del joc interior es va escampar després a totes les posicions de la pista.

Va ser llavors quan es va notar el fet d'haver jugat només 24 hores abans un partit amb pròrroga inclosa, i la Penya es va fondre. Uns fusió total. Tant que el Barça Regal va castigar els verd-i-negres amb una sortida fulminant amb un parcial de 0-12 (18-30) que va ser el preludi del que vindria després. Un festival dels de Xavi Pascual, que durant molts minuts semblava més un entrenament de portes obertes que una final. Defensivament el Barça va ofegar un Joventut que regalava una vegada i una altra la pilota al seu rival topant contra la defensa blaugrana davant la impotència de no poder fer més. Pèrdues no forçades i d'altres per la bona defensa intimidadora del Barça. Les diferències van anar augmentant cada vegada més, ja sense fre. També es va notar molt el fet que el Barça està molt més conjuntat, amb només quatre cares noves, mentre que la Penya, de l'any passat només tenia dos jugadors: Trias i Jelinek. La resta, cares noves encara per conèixer-se i una colla de joves amb futur però encara verds. Sense possibilitats ja a la victòria, la Penya ja havia fet aigües, mentre que el Barça va posar una marxa més. Els últims minuts van ser un malson per a tots, per al Barça també perquè no van servir de res. Només per a una pallissa històrica i per deixar la Penya fent només un punt en vuit minuts de l'últim quart.

Pete Mickeal no va participar en la final contra el Joventut. L'aler i el cos tècnic van acordar que el millor era descansar, ja que encara arrossega molèsties al seu genoll dret.