Gairebé tres dècades després de la seva fundació, l'ACB viu un obligat procés de canvi. La crisi econòmica ha anat collant cada cop més tots els clubs –sis clubs ja estan acollits a la llei concursal– i els ha obligat a actuar de funambulistes financers. A tot això, s'hi ha afegit que la competició no ha sabut explotar prou la condició indiscutible de ser la millor lliga d'Europa, i la sensació d'atordiment l'havia anat engolint a poc a poc. Tant és així, que la situació exigia un canvi de rumb urgent per no caure precipitat al buit.
I Endesa, principal empresa energètica de l'Estat espanyol, ha volgut capitanejar una revolució, implicant-se a fons en el projecte ACB, posant nom a la lliga i imposant el seu color corporatiu, el blau. Tot plegat, canvis pioners en la filosofia tradicional de l'organització, però que han de servir per dur el bàsquet estatal a un altre estadi.
El Barça i els altres
A la pista, els 18 equips es planten a la línia de sortida amb equips competitius. Això sí, cadascú amb la seva lliga al cap. I és que la tendència d'una competició bicèfala, intuïda en la fase regular de la temporada passada i, després desmentida durant el play-off per la rauxa del Bilbao, fa la sensació que pot calar, si es té en compte que alguns dels outsiders (Caja Laboral i València) han fet vendes importants, com el cas de Barac (Efes) i Marcelinho (Barça) en l'equip basc i Savanovic (Efes) en el conjunt taronja. En tot cas, el Caja Laboral està fet d'una altra pasta i, canviï qui canviï, té la competitivitat garantida, tot i estar a priori per sota del Barça Regal i el Madrid. No estan tampoc al nivell dels dos grans l'Unicaja i el Bilbao. Els vigents subcampions ja no tenen l'efecte sorpresa i combinar l'Eurolliga i la lliga els generarà un desgast important.
Així doncs, el Madrid de Pablo Laso és actualment l'única alternativa ferma a l'hegemonia del Barça Regal. Ha fitxat poc –a més del tècnic, Carroll, Pocius i Rudy– i la clau serà que el talent individual sostingui la força col·lectiva. Un fet fàcil d'escriure i predicar, però difícil d'executar al club blanc, i Ettore Messina n'és l'exemple més clar. Sí que fa temps que ho ha assolit el tècnic blaugrana, Xavi Pascual. La parcel·la tècnica ha sabut regenerar l'equip i dotar-lo d'un major potencial per competir. Han marxat Ricky, Lakovic, Roger Grimau i Morris, però han arribat Marcelinho, Eidson i Wallace i s'ha recuperat Mickeal.
Sense la capacitat de seducció per atraure grans noms –excepte els grans– i la necessitat de fer apostes de LEB Or, els al·licients es focalitzen en les tornades: la de Raül López a la lliga, la de Carlos Jiménez i Pepu a l'Estudiantes i la de Prigioni a Vitòria. I això, sense oblidar novells en l'ACB que s'hauran de seguir de prop, com ara Tepic (Cajasol), Rowland (Unicaja) o Kuksiks (València).
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.