Tàrrega, Gavà i Sant Adrià de Besòs. En cap d'aquestes ciutats hi ha equip ACB, però n'han sortit tres tècnics de referència de la lliga. Del Baix Llobregat va sorgir Xavi Pascual, tècnic amb onze títols guanyats dels tretze últims que ha disputat i que ha retornat el Barça al capdamunt. Molts diuen que amb l'equip que té no és d'estranyar, però la història diu que molts altres entrenadors havien tingut el mateix i no havien guanyat res. Tots tres han hagut de fer-se a si mateixos; uns passant per totes les categories, com ara Pascual; d'altres pel bàsquet femení, com ara Ponsarnau i Maldonado, que les ha vist de tots colors.
Xavi Pascual, arquitecte d'estudis, demana que “no ha de desaparèixer mai la figura de coordinador referent i experts dels clubs de base, que hi hagi entrenadors qualificats en la base és clau i habitualment no és així”. Pascual remarca que “l'estructura està invertida, perquè els més inexperts entrenen els més joves, que són els que han d'aprendre més”.
De l'Urgell arriba Jaume Ponsarnau, el tècnic que més temporades seguides fa que està en una banqueta de l'ACB (5), un fet cada vegada més difícil. El de Tàrrega explica com veu el potencial del bàsquet català: “Les limitacions econòmiques han fet que es busquessin solucions dins de casa, però s'ha demostrat que el que hi ha a dins no és pitjor que el que ve de fora.” Ponsarnau defineix Maldonado com el tècnic que més treu del que té, i una manera exemplar de portar els partits. Referint-se a Pascual, diu que no calen elogis, perquè la seva trajectòria parla per si sola, però sobretot “ha fet un equip defensiu sense tenir jugadors amb característiques defensives”. Pascual diu de Ponsarnau que és un dels grans entrenadors joves i tapats, i a Salva el defineix com “una garantia de resultats i bon joc”. De la llera del Besòs apareix Salva Maldonado, també seleccionador de Catalunya, que veu que l'escola catalana de tècnics és conseqüència del bon treball també dels clubs: “Hi ha un nivell alt perquè les estructures dels clubs també hi ajuden.” Des de la Lliga Nacional del 1971, quan Aíto va agafar el Círcol, no hi ha cap edició en què tots els equips catalans (Barça, Penya, Manresa, Girona, Lleida...) hagin tingut tècnic del país.
La base d'Espanya
Catalunya va ser, la temporada passada, la comunitat autònoma que més entrenadors federats va tenir, amb 5.772 llicències (4.222 a Barcelona, 758 a Girona, 438 a Lleida i 354 a Tarragona). A més, també hi ha hagut 230 directors tècnics. El director tècnic de la federació catalana, Xavi Rodríguez, diu que una de les claus és la formació: “La nostra federació va ser la primera a exigir que els entrenadors, que són referents per als jugadors més joves, tinguessin títol després de fer uns cursos que els donen qualitat tècnica i la base de l'aprenentatge; a més, fem dotze clínics a l'any.” Per ser entrenador hi ha quatre nivells, tres que es fan a Catalunya i l'últim, l'estatal, en un lloc de l'Estat.
Referència a Europa
Qui pot parlar de la repercussió mundial dels catalans és Joan Maria Gavaldà, president de l'Associació Espanyola d'Entrenadors i també de l'Associació Europea d'Entrenadors: “La tradició que té Catalunya en el món del bàsquet és la clau, i el bon ensenyament que imparteixen provoca que es multipliquin els jugadors que sorgeixen.” Gavaldà diu que Catalunya és referència entre els tècnics: “Hem fet molts clínics, i sempre es reclamen perquè tenen nivell.”
La llista d'entrenadors que representen el bàsquet català és infinita. Aquest curs a l'ACB n'hi haurà cinc. A banda dels tres tècnics dels equips catalans, també hi haurà Joan Plaza en el Cajasol i Pedro Martínez en el Gran Canària. Però també a l'espera: Ricard Casas, , Andreu Casadevall, Trifon Poch, Alfred Julbe o Manel Comas.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.