Només va estar un curs a Girona, però el seu pas hi va deixar empremta. Ricard Casas (Manresa, 12-9-1962), ara entrenador a Lleida, s'enfrontarà demà per primer cop al seu exequip. Un equip que, tot i perdre dos puntals com David Navarro i Middleton a mig curs, va ser capaç d'arribar fins a les semifinals del play-off, en una recta final de temporada inoblidable per al bon aficionat gironí.
En cinc dies, va passar de guanyar l'or en europeu a afrontar el debut amb el Lleida a LEB Or.
Considero que és un símptoma positiu, senyal que hi ha feina! És una situació d'estrès que entra en la normalitat del que se'ns exigeix en la nostra professió. Ara, estem tots en fase de creixement, tant el club com l'equip. Pensa que tot és nou: la directiva, jo mateix i molts jugadors. En el nostre cas, hem de buscar una identitat. No tenim cap objectiu concret.
El Lleida va ser l'últim a posar-se a entrenar i la cohesió va ser ràpida. Quan arriba, se sorprèn?
Tenim gent molt qualificada. Joaquín Prado [el director esportiu] i els meus ajudants van fer una feina molt bona i van deixar l'equip en un molt bon to. En tot cas, mentre vaig estar a Lituània, la comunicació era constant.
6-1 i l'única derrota va arribar fa una setmana a Logronyo. Les expectatives s'estan superant?
No, perquè no n'hi havia. Ni ens havíem plantejat que aniria tan bé ni tampoc que faríem una arrencada dolenta de lliga. Això és bàsquet i els resultats apareixen fruit del treball. No ens ha de sorprendre ser on som, però tampoc hi hem de donar una importància exagerada. Encara és aviat.
Però la plantilla té molt talent.
És la millor que hem pogut fer i n'estem realment satisfets. No tenim un pressupost molt alt, però finalment han pogut venir jugadors que s'han avingut a percebre menys diners del que demanaven a principi d'estiu.
Ha intervingut directament en la confecció de la plantilla?
Tot ha estat un consens, entre jo, Joaquín Prado i Edu Torres [president executiu], que també hi ha ajudat. I és una sort tenir-lo perquè és entrenador i té criteri. La nostra línia és la de reflexionar junts i fer servir aquest avantatge de tenir l'Edu per treure'n un benefici comú.
Edu Torres, com a entrenador que ha estat fins fa poc, participa en el dia a dia?
En absolut. Aquí, som professionals i sabem què hem de fer.
Com viu la ciutat tots els canvis i la trajectòria de l'equip?
Fantàsticament. Crec que hem superat els 2.000 socis, que és una xifra molt més alta que el curs passat. Aquí, a Lleida, el bàsquet hi ha arrelat molt els últims anys i ara el que volem entre tots és donar confiança i satisfacció a la implicació de l'afició. Tots tenim un objectiu global.
Té present Girona i el Girona?
I tant. Me'n recordo i estic molt content de la temporada que hi vaig viure. Va ser una de les més boniques de la meva carrera i això que fa 23 o 24 anys que entreno. Tinc records dels jugadors, de la junta, de la gent... De tothom. Em va quedar la sensació de fer un bàsquet amb estima, amb cor, i que va tenir èxit.
Amb tot, el seu adéu va ser estrany. Vostè mantenia que valorava quedar-se i el club el va descartar al·legant que no podia pagar-lo. Allò ha quedat oblidat?
És un tema que es va parlar en el seu moment i va passar. No és que hagi girat full ni res d'això. Simplement, no vull negativitzar ni personalitzar en un moment personal meu cap aspecte que pugui tapar el que va ser la temporada passada, que va ser del tot increïble.
Què li sembla aquest nou Girona dirigit per Zan Tabak?
Doncs que és un equip compensat, construït de manera intel·ligent i amb una bona línia de jugadors que continuen.
Un dels que continuen és Pino, que ha passat d'anotar 7,1 punts a fer-ne 13,4. Ha fet un salt.
Li desitjo tota la sort del món perquè és un jugador de puta mare, que estima el bàsquet. Ell ha d'intentar progressar cada dia i ser més important per a l'equip.
Ordín, però, és el catalitzador del joc de l'equip. Aturant-lo a ell, hi ha molta feina feta?
Tots sabem si n'és d'important. Gràcies al seu talent, vam fer la temporada que vam fer. Està clar que en la nostra directriu del partit, l'haurem de tenir en compte i defensar bé.
Precisament és la defensa el seu punt fort. Acredita la millor de la LEB Or, encaixant 69,1 punts.
Les estadístiques poden orientar coses, però ara només s'han jugat 7 partits [riu]. En tot cas, està bé que destaquem en defensa perquè és el que denota implicació. En d'altres aspectes, però, hi ha molt marge de millora.
Com per exemple?
Ens costa molt anotar i, fins ara, correm poc. A vegades, que estiguem bé en un aspecte tapa una mica els altres i no s'ha d'oblidar que hi ha hagut partits en què hem patit molt per guanyar.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.