Queralt Casas (Bescanó, 18/11/1992) ha estat en dues ocasions campiona d'Europa (sub-18 i sub-20) i en dues subcampiona, d'Europa (sub-18) i del món (sub-19). I és una peça fonamental en un equip important de lliga femenina, el Mann Filter de Saragossa. Però no ha fet res, encara. Ella ho entén així, conscient que no fa ni deu dies que ha complert els 19 anys. Aquest estiu –or sub-20 i plata sub-19– hauria de significar un salt endavant definitiu, la llicència per jugar a bàsquet de manera professional fins que vulgui. Però és aviat per afirmar-ho. “Això es veu durant la temporada. L'estiu és un mes. La regularitat i el dia a dia és el que ho marcarà.”
En plural
A Fontajau hi podria jugar cada 15 dies, però el 2010, quan va deixar el Segle XXI, va decidir-se per Saragossa. “En ocasions, marxar de casa és el més adequat. I en aquell moment ho era, no només pel bàsquet.” Dir que va equivocar-se seria agosarat. Fa un any jugava 12 minuts. Enguany, després de l'estiu màgic (MVP de l'europeu), supera els 31. I les prestacions s'han multiplicat: 10,8 punts, 3,2 rebots, 1,5 assistències i 1,8 recuperacions. En el seu cas, la indefinició de posició és un actiu. “La Cristina [Ouviña] és base i jo també, però quan juguem juntes jugo d'escorta. Però el paper de base és més cansat i ens ho anem combinant.” La reflexió demana parlar de la confiança i l'estiu, alegre, revé. “A nivell de confiança sí que es nota un canvi. No només meu. En Víctor [Lapeña] m'ha donat a entendre, i m'ho demostra, que confia més en mi. I ho sento, per exemple, a l'hora de tirar.” Incontenible a camp obert, incisiva, segura en defensa, flaquejar en el tir no impedeix un creixement constant –l'any passat va acabar amb 3/12 triples en 26 partits. Aquest, en 6, n'acredita 7/14–.
La distància millora la realitat, la contextualitza. “Acabat l'europeu i el mundial em feien moltes preguntes i no me'n feia a la idea. Era massa recent. No valorava el que havíem aconseguit.” A la final de l'europeu, contra Rússia (53-62), va enfilar-se als 21 punts. “El meu pare em diu que realment on vaig ajudar més l'equip va ser en els quarts, contra Ucraïna (67-57). Però fer 20 punts en una final està molt bé.” L'or i la plata amb la selecció espanyola, Girona, obliguen a mirar de reüll Marta Xargay, indiscutible en l'actual campió d'Europa (Perfumerías). “A la Marta sempre l'he admirat i l'admiro. Quan estàvem les dues a Girona, jo al GEiEG i ella a l'Uni, l'anava a veure amb el meu pare i al·lucinava. No m'hi puc comparar ni m'hi comparo. Em queda molt per aprendre.” Ho afirma sincera, de manera natural, igual com sempre que se la interroga per ella contesta en primera persona del plural. Queralt Casas potser encara no ha fet res, però inicia el camí des de la drecera correcta.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.