No haurà estat gens gratificant el viatge de tornada per al Girona. A l'equip se li va escapar ahir un partit que tenia al sac però que es va demostrar que no estava ben lligat. Dominava per 73-76 a només dos segons del final del quart període. El Navarra va demanar temps mort, va servir de mig camp i, en una acció a la desesperada, Uriz va clavar un triple heroic que va portar el partit a la pròrroga. El simbolisme moral d'aquest tir va fer decantar el partit perquè, en el temps afegit, els de Tabak es van anar diluint. Segurament, en la ment, hi tenien massa interrogants: podia haver fallat Vallmajó el segon tir lliure amb 73-75? O es podia haver fet falta?
De mica en mica
La desimboltura amb què feia i desfeia Sanz d'inici va posar el dit a la llaga i va fer renéixer les llacunes de l'equip a domicili. El rival, envalentit per la inèrcia positivista actual, el va incomodar i la seva pressió fins i tot li generava maldecaps per sortir amb la pilota jugada del propi camp. Això ja limitava el temps dels atacs, que eren previsibles i tendres. Tot plegat va provocar que, al final del primer quart, ningú recordés que un pal de paller com Narros no hi era per lesió (19-10).
Els paral·lelismes en relació amb les últimes sortides, però, es van acabar aquí. A la sortida del segon quart, i amb Ordín i Middleton a la banqueta, el Girona va pujar un esglaó la seva activitat i, amb un Labuckas reivindicatiu –com Coleman fa uns dies, va reaccionar en el moment en què es va sentir amenaçat pel tall–, va tornar la igualtat en un vist i no vist (0-9 i 19-19, 12'). Els de Tabak havien aturat el cop, però, a excepció d'un moment puntual –31-33 després d'un triple d'Ordín (18')–, la iniciativa encara era del Navarra. En part, perquè treia rèdits dels rebots ofensius a l'anella dels visitants. Uns visitants molt poc incisius en atac –ni un sol tir lliure a la mitja part– i que les últimes quatre cistelles del període van ser triples. L'encert de 6m75 a l'equador (7/14) li va injectar productivitat, però per aspirar a la victòria li calia més equilibri i major aportació interior. Als vestidors, però, s'hi va arribar amb un ajustat 36-33.
El parèntesi se li va ennuegar, a l'equip, que no va sortir com convenia, totalment desconnectat. En especial Freimanis, obligat a desaparèixer d'escena en cometre la quarta falta. El resultat de tot plegat va ser un forat perillós (47-36, 25'). I, com abans, va ser la segona unitat la que va reenganxar el Girona. En concret, Coleman (fins a 13 punts en el tercer període), tingués al davant Starosta o Raya. Sense ell, no s'hauria arribat al 51-51 (28'). Els locals, però, tenien la seva boia particular, Langford, que tenia el do de donar senyals de vida quan més se'l requeria. La tensió es va anar apoderant d'un partit, en què ni els uns ni els altres se'n volien desdir. La determinació de Middleton i, en l'últim minut, d'Ordín –del 72-69 al 72-74 a 9 segons del final, amb cinc punts seus– van fer pensar en una altra victòria amb segell de l'aragonès. Però l'acció d'Uriz va deixar tothom petrificat, també el públic local. En el temps afegit, el Girona va intentar-ho, però la poca fe que li quedava es va fondre quan Uriz va situar el 86-82 (44'), de nou amb un triple. Ja era massa.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.