A l'arrencada de curs, ningú no hauria dit que la visita a Granada seria tan còmode per al Girona, que quasi es tractaria d'un tràmit. Però l'èxode de puntals i la sanció de Roberto Guerra van deixar el rival despullat de profunditat de banqueta i de talent. Cinc dels nou jugadors que Segura tenia a disposició eren del planter –i poca cosa van aportar–, i la productivitat se la van repartir dos veterans, Jesús Fernández i Coego, que van fer 38 del 50 punts.
Tot plegat descriu el panorama que se li presentava a l'equip de Zan Tabak. Era evident que, si l'equip no es confiava i exhibia un to mínimament decent, hi havia moltes possibilitats de recuperar el somriure a fora. I així va ser. Sense ser brillant, va tenir la paella pel mànec des del principi i va saber contenir qualsevol temptativa –amb més cor que cap– del rival quan aquest s'acostava. Ahir a la tarda l'expedició gironina va tornar a Girona amb un coixí de dues victòries respecte al desè: la distància idèntica a què està del segon classificat, el Burgos, per fregar-se els ulls.
El joc interior
Mai, ni en els primers compassos de partit, el Granada no va ser capaç d'agafar avantatge. Sense confiança, l'equip cremava els atacs i el desencert (1/8 en tirs de camp a mig parcial) el duia irremeiablement a cedir (4-12, 5'). El Girona, amb 2 bases a la pista i focalitzant el joc en els interiors, el va controlar, però podia ampliar l'avantatge.
Ben aviat es va comprovar que això era qüestió de temps. L'absència d'un director de joc sòlid –Ángel Hernández insistia inútilment en les penetracions i Rai López tendia a precipitar-se– va dur els atacs andalusos a l'abisme i només la qualitat individual de Jesús Fernández va impedir que el duel es trenqués. Middleton, però, era un filó i sabia treure rendiment al fet que els pivots locals no podien esprémer-se al darrere; se'ls requeria en atac. El pivot, que ja havia fet els 14 punts a la mitja part, va propiciar que l'avantatge fos més gros i que la sensació al pavelló era que la resistència granadina s'havia diluït a l'equador (21-36).
L'arenga de Segura als vestidors segur que va servir per regenerar-se i no llançar la tovallola tan aviat. Al partit hi quedava molta vida i la sortida del Granada, plena de raça i orgull, ho va evidenciar. Posant una velocitat més en activitat en defensa i confiant la sort a la parella Fernández-Coego –entre tots dos, havien fet 32 dels 34 punts locals al final del tercer període–, va llimar diferències (parcial d'11-0 i 32-38, 26'), però la reacció no va anar a més. Els de Tabak, que es van estar més de sis minuts sense fer punts, van tornar i, a partir d'aquí, el partit es va acabar. El Granada notava el desgast –18 pilotes perdudes a l'inici de l'últim quart– i, a més, l'equip gironí encara el va collar més, pressionant la sortida de la pilota. L'avantatge es va ampliar fins arribar a un màxim de 34-55, al 33'. A partir d'aquí, es va entrar en una fase de minuts porqueria en què els joves del planter andalús van saltar a la pista –Ucles, per exemple, va fer 6 punts i va ser eliminat per faltes en menys de 6 minuts– i rebre el suport d'un públic que, tot i transitar cap a la defunció, dóna suport als que s'han quedat.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.