És el timoner del fins ara gran dominador de LEB Or. Albert Sàbat (Llagostera, 23-8-1985) tornarà demà a trepitjar Fontajau amb la idea d'endur-se una victòria que acosti més el seu equip al somni de l'ascens a l'ACB. És el que li falta per arrodonir un palmarès en competicions FEB, que ja té la copa Plata, l'ascens a Or i, fa uns dies, la copa Príncep.
Arriben després de perdre a la seva pista contra el Clavijo. Què va passar?
A casa, sempre ens sentim forts i, de fet, només hi havíem perdut un partit fins ara, contra el Navarra. Va ser un dia estrany; tant ells com nosaltres anotàvem amb molta facilitat i el final va ser igualat i una mica polèmic [el Canàries va reclamar que el tir guanyador de Zagorac era fora de temps]. Però nosaltres ho havíem d'haver deixat resolt abans.
Hi va haver ressaca de la copa?
No crec que hi influís. Som conscients que en aquesta lliga sempre costa molt guanyar . I excepte els set o vuit primers partits, on vam jugar increïblement, la resta han estat durs. I contra el Clavijo no va ser diferent.
Un accident com aquest fa tocar més de peus a terra a tothom?
Sincerament, no crec que canviï res. A fora, és normal que la gent estigui il·lusionada amb la temporada que estem fent. El dia de la copa, per exemple, hi havia 4.000 espectadors. Però nosaltres tenim clar que queden dos mesos i mig de competició i encara hi ha molta feina per fer.
Dotze jornades per acabar la fase regular i dues victòries respecte al segon. Tan a prop i tan lluny.
Tenim un petit coixí, però no hi hem de pensar. Si continuem en la línia actual, limitant-nos a anar guanyant els nostres partits, assolirem l'objectiu.
Anoten 89,1 punts de mitjana. El Canàries és la demostració que prioritzant l'atac també es pot assolir l'èxit a llarg recorregut?
És innegable que juguem molt alegrement i amb transicions ràpides perquè és un estil que s'adapta a les característiques de la plantilla i a les idees del tècnic. Ell [Alejando Martínez], però, està incidint molt més en la defensa últimament, sobretot aquesta setmana.
Aquest estil permet també desenvolupar el seu millor joc.
A mi m'agrada molt jugar així, vertical, donant passades al contracop. Però també hi fa molt que tenim jugadors com en Richi [Guillén], que poden jugar al pal baix o a fora. Tenim molts recursos en totes les posicions i això per a un base és extraordinari.
Se sent, amb 26 anys, en el millor moment de la seva carrera?
Sento que estic millor que mai, però no em vull aturar aquí. Estic jugant bé, però sóc ambiciós i tinc ganes d'assolir l'ascens.
A priori, la plantilla del Canàries partia com una de les favorites a l'ascens. Noten aquesta pressió?
Aquí, hi ha jugadors molt experimentats, que fa temps que juguen a la LEB i saben què s'hi ordeix. Peces com Richi, Donaldson, Levi [Rost], Chagoyen...
Tots aquests jugadors que diu, o fa temps que són al club o hi han tornat. És un lloc per quedar-se?
El jugador s'hi sent molt a gust. Nosaltres tenim set jugadors de la temporada passada. Únicament hem fet tres fitxatges i dos dels quals [Rost i Donaldson] ja havien estat al Canàries abans. O sigui, que és un club que confia molt en els jugadors que fitxa, els tracta bé. Res no és casual i, si els resultats surten, és perquè hi ha confiança en nosaltres.
Va disputar 35 partits a l'ACB amb l'extingit CB Girona, entre 2003 i 2005. Es veu jugant-hi un altre cop, amb el Canàries?
Ara mateix, no. Tant de bo a l'estiu m'ho pugui plantejar [acaba contracte]. Ara, però, penso guanyar el Girona i la propera setmana, el Càceres. No més enllà.
Aquest curs, més que mai, s'estan multiplicant els problemes econòmics en molts clubs (Mallorca, Girona o Granada). A vostès els afecta?
Per sort, som dels pocs clubs que portem l'economia a la perfecció. El club està sanejat i estem al dia.
Es pot sostenir gaire més una situació així a les lligues LEB?
Tot plegat és una llàstima, trist. Tinc amics a Mallorca, sobretot a Girona i, encara que aquí no ens toqui, sí que tenim clar que el tema és complicat de resoldre. Els clubs van empitjorant i el panorama fa molt mala pinta.
La seva família és sovint a Fontajau. Què li han explicat del Girona actual de Zan Tabak?
Van començar irregulars, però ja són set victòries seguides a casa. He vist una estona el partit contra el Burgos i defensen molt intensos, com en els últims anys. Són agressius i parteixen de la defensa; en atac, tenen jugadors com Ordín, Darryl [Middleton] o Jordi [Vallmajó], experimentats i amb talent.
Tot i les nòmines que els deuen, els veu al play-off?
A ells no se'ls pot retreure res. Estan patint una situació complicada i s'estan entrenant al màxim. Això té molt de mèrit. I sí, crec que si continuen en aquesta línia estaran al play-off.
El curs passat, va venir quatre cops a Fontajau. Serà especial?
Sempre ho serà; és casa meva.
Com a visitant, no hi ha fet cap gran partit ni hi ha guanyat mai (0-4). Té una espina clavada?
En absolut. Jo vull guanyar a tots els camps, no només a Fontajau. Per mi, el més important és la victòria; si faig 20 punts o 2, no m'importa gaire si aconseguim sumar un altre triomf.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.