Més d'un centenar de dies després, Fontajau va viure una altra derrota del Girona. Era obvi que, tard o d'hora, l'espiral victoriosa a casa –acumulava set victòries– tindria data de caducitat i va ser el líder qui va trencar-la. El Canàries va arribar sense Heras –peça clau del teixit defensiu–, però exhibint tot un arsenal de recursos ofensius difícilment igualable en la categoria. L'equip, però, no es va deixar intimidar i, lluny de fer cas al que marcaven els cànons, va resistir el cos a cos. Tant és així, que la bogeria en atac dels uns i altres, sobretot fins a mitja part, era més pròpia d'un partit entre Nuggets i Warriors, en l'NBA, que no pas d'un de LEB Or.
Fins a 1:30 del final, els de Tabak es van mantenir vius (82-85). Però llavors tot ja feia massa pujada: Marc Fernández havia caigut lesionat; les forces estaven sota mínims i Freimanis havia estat eliminat per faltes. Tal era el desgast que no hi va haver esma ni per convertir els últims segons en un rosari de tirs lliures per tenir viva l'esperança.
Inspiració
Segur que, en el guió previ de partit del Girona, hi havia la intenció de contenir l'atac canari, el millor de la categoria (89,1). Però no va poder, almenys d'inici. I és que els primers set atacs visitants van acabar amb cistella. En total, 18 punts, amb quatre triples. La fortuna per als locals va ser que, a l'altre costat, tampoc hi havia gran aplicació al darrere i això, unit a l'encert de cara a l'anella, mantenia la igualtat (17-18, 6'). Richotti, però, era un malson –va anotar 13 punts en el primer quart– i Guirao tenia molts problemes per frenar-lo.
L'equip, sustentat en la fiabilitat des de l'arc, va fer un gir a la situació, quan la cara amable de Freimanis –en aparença apàtic, però molt fi– va catapultar tots els seus (44-38, 16'). A tot això, Coleman donava minuts de qualitat a Middleton, i produïa per l'equip al pal baix, sense que els pivots rivals li poguessin fer ombra. El resultat a mitja part era boníssim (52-50), però al Girona no li convenia continuar amb la línia anotadora perquè el rival tenia més qualitat i més fons d'armari.
Donaldson va aparèixer en el tercer parcial –a Guillén, amb dues faltes molt aviat, se'l va veure poc– i el seu equip ho va agrair. El Girona, però, no es rendia i la jerarquia que tenia en el rebot a les dues anelles –al final de tercer període, en sumava 11 en atac– i això li donava possibilitat de tenir segones opcions. Un dels més incisius era Marc Fernández, que va haver de deixar el partit per un cop al genoll en caure en mala posició. La seva presència era bàsica –no només per frenar Rost, sinó perquè injectava consistència rebotejadora– i ben aviat es va notar.
Potser pel cansament o per regular tots els efectius, Tabak va apostar per la defensa zonal, ja entrat el darrer quart. Entre Sàbat –triple i la bona direcció de joc– i Donaldson, que va fer d'un rebot ofensiu un 2+1, van tibar la corda gairebé de forma clau (77-85, 38'). L'equip no es va rendir en aquest punt i després d'un triple de Guirao va tornar a tenir esperances, però la cinquena de Freimanis –el duet arbitral va ser molt qüestionat– va ser el cop de gràcia d'un equip, que va arribar al darrer minut, fos d'idees i força.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.