“M'he trobat molt bé a la pista, potser el millor partit que he jugat per la importància que tenia.” Així de clar admetia Sergi Llull l'extraordinari matx que havia jugat contra el Barça i que va ser clau per a la victòria del conjunt blanc en la final de la copa, un trofeu que no aconseguia des de feia dotze temporades, quan el 1993 el Real Madrid va derrotar el Joventut de Badalona (74-71). Llull es va imposar a Huertas al començament del partit i, tot i que Sada va aturar-lo al principi, va tornar a ser decisiu en l'anotació a partir del segon període. “Ens ha sortit un partit rodó, amb una gran defensa i consolidant el rebot”, va dir.
L'estat de gràcia que va viure el jugador blanc es va exemplificar en dos triples anotats al final del segon i el tercer període, quan el rellotge era a l'últim segon. Llull, al llindar del descans, va situar el 33-42 i al final del tercer període, el 56-65. Dos cops psicològics per al Barça en l'intent de remuntar. Els deu punts que va anotar en el primer període van marcar el camí al Real Madrid cap a la victòria i els vuit del tercer van mantenir l'escletxa entre els dos equips just quan el Barça va esforçar-se més per intentar aconseguir la remuntada.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.