La reconquesta d'Europa

Quan els èxits passen a ser un hàbit es corre el risc de perdre la perspectiva. Ningú té un camí de roses per arribar a una final a quatre i, per això, el sol fet d'arribar-hi és motiu d'orgull entre els participants. El Barça Regal viurà la tercera en els últims quatre cursos –i totes sota el guiatge de Pascual– i dimecres va aterrar a Istanbul amb la intenció d'alçar el seu tercer títol en l'Eurolliga. La il·lusió culer era que fos el curs passat al Sant Jordi, però el Panathinaikòs li va esquinçar el somni. Fins i tot, el de ser-hi present.

L'entrada dels dos grecs –més que res per la retallada pressupostària, i l'absència d'equips que havien invertit molt per ser-hi com els turcs, el Milà i el mateix Madrid– atribueix la condició de favorit per jugar la final de diumenge al CSKA i als blaugrana. Però, farien bé de no refiar-se'n gens, perquè tant l'Olympiacòs com el Panathinaikòs han anat creixent, cohesionant-se, i a un sol partit són capaços de sorprendre. I no es pot oblidar que l'equip verd és el vigent campió.

Els de Xavi Pascual, per exemple, jugaran contra el combinat del Pireu, a priori la ventafocs de la fase final. La trajectòria blaugrana és un aval per rebre una etiqueta de favorit –acredita el millor balanç en tota la competició (18-1) i és, amb diferència, la millor defensa (61,5 punts rebuts)–, però el debut en qualsevol torneig d'aquest tipus sempre té un perill adjacent. El tècnic ho ha tingut present i ha dosificat els puntals. En aquest sentit, ni Lorbek ni Navarro van jugar diumenge a Manresa. Ahir, el de Sant Feliu es va ressentir de la fasciïtis plantar que va patir a principi d'any. Li van fer tractament a l'hotel al matí –no va anar a la roda de premsa oficial– i a la tarda, després d'un entrenament en què no va forçar, ell mateix va assegurar: “Jugaré segur”. Ndong té un virus intestinal que el fa ser dubte.

Malgrat tot, s'evidencia que el Barça disposa de més talent i, sobretot, d'experiència en aquest tipus de cites. I això, es vulgui o no, sempre aporta un plus. Però l'Olympiacòs va demostrar en el play-off que no és un equip que es deixi intimidar. És enèrgic, molt físic –en això, hi va ajudar la incorporació en el Top 16 de Dorsey– i amb talent a l'exterior per definir, amb Spanoulis i Law, també arribat a mig curs. Amb Ivkovic de far –el tècnic que li va donar l'únic ceptre continental, el 1997–, l'equip grec no hi té res a perdre i es plantarà al parquet sense cap mena de por. De fet, l'aposta per la joventut és tan determinant que és l'únic que arriba a la cita amb sub-22 en la plantilla. I els quatre que té (Mantzaris, Katsivelis, Sloukas i Papanikolaou) no són precisament per fer bonic. A més, ja fa molts dies que l'equip grec té focalitzada la ment en la cita turca i els dos amistosos de la setmana passada –victòries clares contra el Radnicki serbi i el Panionios– ja anaven enfocats a això. La baixa de Lazaros és l'únic inconvenient que tenen.

Abans, hauran presentat credencials el campió i el gran favorit. Sens dubte, el partit estel·lar de les semifinals. Pocs donen possibilitats al Panathinaikòs de tombar el CSKA, però a Obradovic no se'l pot menystenir mai en una final a quatre.