El bàsquet gironí continua col·leccionant decepcions. Si dimecres era l'Uni Girona qui anunciava la renúncia a l'Eurolliga femenina, ara els núvols de tempesta estan fixats en el club masculí referent a la ciutat. I és que tant sols vuit dies després que se sabés que el Girona salvaria la seva plaça a LEB Or –s'havia aparaulat un acord perquè la junta actual plegués en bloc, i deixés pas a un nou grup–, tot se n'ha anat en orris i fa pinta que la situació és difícilment reconduïble perquè les posicions dels uns i els altres estan a dia d'avui allunyades. I el temps s'esgota perquè el límit d'inscripció a totes les competicions FEB es tanca d'aquí a sis dies, el divendres 6 a les 13.00 h.
Divergències
Aquest canvi de rumb inesperat suposa una autèntica galleda d'aigua freda. I és que la massa social s'havia il·lusionat amb la idea de poder driblar una segona defunció que seria molt dolorosa. Un fet que, si no canvia el panorama, és ara complicat d'evitar.
Tot s'ha enquistat quan s'ha hagut de passar al paper el que s'havia acordat verbalment, per tal de portar a terme el traspàs de poders. A meitat de setmana, l'actual junta, amb el president Francesc Ferroni com a cap més visible, va entregar una proposta al grup entrant, format bàsicament per exjugadors de diferents etapes i persones vinculades al bàsquet gironí històricament. En ella, Ferroni i els seus s'eximien de tota responsabilitat en el forat deixat. Fins ara, es pensava que era de 450.000 euros –embargament inclòs per la Seguretat Social–, amb avals institucionals executats.
A l'hora de començar a intensificar el traspàs, van aparèixer noves despeses, que van enfilar el deute fins als 505.000. El grup entrant va acceptar assumir-ne fins a 530.000 –en previsió d'alguna altra sorpresa– sempre que la junta actual reconegués aquest deute i, amb la premissa que si s'enfilava més enllà dels 530.000 serien els actuals gestors els que se'n farien càrrec. El grup que hauria agafat el relleu tenia un pla de viabilitat a mig termini per eixugar el deute. I, malgrat que la implicació institucional hi era, Ajuntament i Diputació no haurien donat ni un euro per tapar el deute. D'això, se n'hauria encarregat el club a través de recursos propis. Les institucions sí que haurien donat un cop de mà a l'hora de gestar el pressupost.
En paral·lel, també s'havien tancat compromisos amb el sector privat per cobrir l'aval (180.000 euros) –fins ara, ho havien fet les institucions– i també per garantir un pressupost de mínims, molt inferior al dels tres anys anteriors a LEB Or. La idea era fer un equip modest i majoritàriament amb jugadors gironins, de la base.
Més sorpreses
Els fets es van precipitar dijous, quan van aparèixer altres contingències que si bé no estaven quantificades al detall, sí que van obligar a un replanteig a tota la gent disposada a agafar les regnes del Sant Josep. I és que la motxilla econòmica, ja prou pesada, podria encara ser-ho més. Els criteris de gestió fins ara podrien derivar en un risc futur que el deute s'acabés doblant. Llavors, i encara que hi hagués el pla de viabilitat, no hi hauria manera de reflotar-ho.
El nou grup es va negar a assumir aquest risc i va posar com a condició sine qua non per signar l'acord que se'n fessin càrrec Ferroni i la seva junta. Entén que n'han estat els responsables i que haurien de respondre per això. L'actual junta es va negar a fer-ho i les converses van derivar en un carreró sense sortida, que va acabar amb el trencament total de les negociacions. Ara, la situació queda en stand-by i el futur del primer equip molt lluny de la tan desitjada LEB Or.
Comentaris